Oliver Stone se suma a la teoria de la conspiració en un documental sobre JFK

El cineasta nord-americà Oliver Stone s’abona a la teoria de la conspiració en un documental sobre l’assassinat de Kennedy, trenta anys després d’estrenar la seua pel·lícula de ficció "JFK, caso abierto", que ha presentat a Barcelona en la sessió estrella del BCN Film Fest. En una trobada reduïda amb diversos mitjans de comunicació, Stone ha assenyalat que ha tornat al cas Kennedy després de constatar que "al món hi havia molt interès per Kennedy" en veure l’èxit que va tenir la seua anterior pel·lícula sobre JFK, estrenada el 1991.

"Pensava que anava a ser un fracàs, i em va sorprendre l’èxit, i no només als Estats Units, sinó a tot el món", una cosa que va contrastar a més amb "la tremenda oposició i crítiques" que es va trobar al seu país, on va ser titllat de "conspirador". El seu documental posa en dubte la versió oficial que Lee Harvey Oswald va ser el "llop solitari" que va matar Kennedy: "Oswald era un paio que tenia moltes connexions amb el servei secret, amb la CIA, que va ser a Rússia, a Nova Orleans, a Dallas, que estimava Kennedy, perquè creia que era un home que podria canviar el món". Rebutja així mateix la versió que va oferir l’exdirector de l’FBI John Edgar Hoover, que es van disparar tres bales des d’enrere i que només hi va haver un assassí i creu que "tal com es va investigar, cap jutge no hauria acceptat el cas, perquè no hi va haver evidències ni cadena de custòdia de les proves".

Stone, que ha tingut accés a noves proves desclassificades, ha aconseguit tres testimonis que neguen la versió que Oswald va disparar des del sisè pis de l’edifici de dipòsit de llibres escolars de Texas, sinó que ell es trobava al segon pis, on treballava. Qualifica de "vergonya" les investigacions i la manipulació de proves a les bales, al rifle suposadament utilitzat per Oswald, a les empremtes. "Tot el que es va fer va ser criminal, i a més en l’autòpsia es va substituir el cervell de Kennedy".

Entre les irregularitats legals esmenta Stone que "Oswald va ser interrogat sense assistència legal, malgrat que un advocat, Mark Lane, es va oferir a defensar-lo. Tal com diu el documental, Stone defensa la teoria que "hi va haver més de quatre trets", nega qualsevol credibilitat a la possibilitat que l’anomenada "bala màgica" ferís el president i després al governador en diferents parts del seu cos.

"JFK: Cas revisat", que és previst que s’estreni a Espanya a finals de maig, revela així mateix que la CIA va preparar tres equips d’agents a què s’anava a atribuir el magnicidi, un a Chicago, un altre a Tampa (Florida) i el tercer a Dallas, del qual formaria part Oswald, però en els altres casos van ser avortats. Per tot això, creu el cineasta nord-americà que "el cas no està tancat, està molt obert".

Recorda que "hi havia odi envers Kennedy pel que havia fet contra la política de segregació, com Roosevelt, se li veia com a algú perillós, per ser catòlic d’origen irlandès, per les seues bones relacions amb (el líder egipci) Nasser, la seua preocupació pel líder congolès Lumumba (segrestat i assassinat), el suport a la independència algeriana, volia abandonar el Vietnam, volia imprimir un canvi en les relacions amb l’URSS, amb Fidel Castro i a més ni ell no estava segur de poder controlar el seu propi govern".

Considera Stone que "l’assassinat de Kennedy és un càncer que corroeix tot el cos" i "en recordar les grans tragèdies nord-americanes contemporànies després d’aquell magnicidi considera que "el resultat de les eleccions de 2000 s'hauria hagut d'aturar" després que George W. Bush fos proclamat guanyador davant Al Gore per uns quants vots en un recompte dubtós.

Stone, que va poder entrevistar durant diverses hores el líder rus Vladímir Putin fa tres anys, assegura: "La premsa el pinta com un irresponsable, un boig, comparable a Hitler o Stalin, però l’home que jo vaig conèixer era una persona molt racional, tranquil·la que es pensaven tots els moviments, reflexiu com un jugador d’escacs i sempre, segons la meua opinió, intentant defensar els interessos del poble rus". 

Intenta justificar la invasió russa per l’esdevenir de la història després de la dissolució de la Unió Soviètica que "va deixar a 30 milions de russos fora de Rússia, molts d’ells a la zona del Donbass i Crimea, a Ucraïna," i qualifica el president nord-americà Joe Biden de ser "una persona massa gran" per a aquesta situació de crisi, malgrat que no va tenir més remei que votar-lo per evitar que continués Donald Trump.

El director de "Platoon", "Nixon" o "Comandante" pensa que "Putin sempre s’ha considerat un fill de Rússia, la qual cosa implica patriotisme però no nacionalisme", i atribueix la victòria de Zelensky en les eleccions de 2019 a Ucraïna de "cop d’estat ordit pels Estats Units per instaurar un govern antirús i prooccidental, quan Ucraïna sempre havia estat neutral en l’era moderna." Per al cineasta, és important recordar que "la CIA ja tenia plans el 1947 i 1949 per controlar Ucraïna".