'Alcarràs', una estrena km 0

Amb Alcarràs, on n’hi ha dos n’hi ha tres. La pel·lícula de Carla Simón va ser pionera a la Berlinale –primer film en català a guanyar l’Os d’Or– i setmanes després va commoure crítica i públic al Festival de Màlaga. Ahir va tornar a aconseguir-ho en la preestrena oficial a la Llotja de Lleida. Jugava a casa i es va notar. La directora i els actors no professionals de la pel·lícula, veïns de diverses localitats de Ponent, ja van experimentar una catifa roja de cine a Berlín.

A la plaça de la Llotja van tornar a desfilar com grans estrelles per una enorme catifa verda que es va estendre pel recinte. Files amb centenars de palots i diversos tractors van traslladar fins a aquest espai l’ambient dels camps de fruita del Segrià i el Pla d’Urgell, els escenaris on es va rodar l’estiu passat el segon llargmetratge de la directora barcelonina, amb arrels familiars a Alcarràs. Uns llaços que s’estrenyeran encara més després que l’alcalde d’aquesta localitat anunciés que nomenaran la cineasta filla il·lustre i que fins i tot volen posar el seu nom a una plaça, la de les Escoles Velles.

Directora i actors van monopolitzar el photocall, abans de l’arribada dels polítics. Màxima representació a l’altura de la rellevància de la pel·lícula. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el ministre de Cultura, Miquel Iceta, no es van perdre la preestrena d’Alcarràs, encapçalant l’elenc polític, juntament amb l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, i el president de la Diputació, Joan Talarn.

Tampoc hi van faltar el president d’ERC, Oriol Junqueras, o el líder de l’oposició al Parlament, el socialista Salvador Illa. I evidentment tots els alcaldes de les localitats que van acollir el rodatge, des d’Alcarràs a Bellvís, passant per Aitona, Massalcoreig, Soses, Seròs, Sucs i Fraga, així com desenes d’amics i familiars dels protagonistes. Abans de començar la projecció, l’auditori va esclatar en aplaudiments quan Carla Simón i una dotzena dels protagonistes d’Alcarràs van sortir a escena.

Entre ells, Xènia Roset, la jove de Torregrossa que dona vida a Mariona a la pel·lícula, que no va deixar en cap moment l’Os d’Or de la Berlinale, que portava agafat amb orgull indissimulat. La directora va assegurar que la sala Ricard Viñes de la Llotja “és el millor lloc per veure aquesta pel·lícula”, al·ludint a la decoració de la sala amb arbres fruiters. Minuts abans ja havia mostrat els seus “nervis” perquè “molta gent enalteix el film i encara no l’ha vist”.

Per això va qualificar la vetllada com “l’última pantalla que em queda per superar abans de l’estrena”, divendres vinent en més de 150 sales de cine de tot Espanya (més informació a la pàgina 7). Simón va voler agrair totes les facilitats que va tenir per rodar a Ponent: “Va ser una experiència increïble, des de la mobilització per al càsting, amb més de 9.000 persones, fins a la gent que ens va mostrar llocs per a escenes on rodar o altres que ens van instruir sobre el món de l’agricultura..., van ser ajuts imprescindibles perquè la pel·lícula respiri el realisme que volia.” També va confessar Simón que era un dia molt especial per a ella perquè “podrà veure el film la meua família, que va ser una mica la llavor de la qual va sorgir aquest projecte, espero que els agradi!”. D’altra banda, la directora també va reconèixer que “una de les coses més boniques que ha pogut provocar Alcarràs ha estat la reobertura de sales de cine de poble a Lleida que portaven anys tancades.

És tot un honor que m’agradaria que també es reproduís per altres punts del país”. En l’emoció del photocall, fins i tot es va atrevir a comentar que “estaria bé un Alcarràs 2, per veure què passa amb els personatges un temps després” i va afegir que “queden molts mesos al davant com per començar a parlar de Goyas, Gaudís o de l’elecció de l’Acadèmia Espanyola per als Oscars”. Però el que més li agradaria és que “quan la gent vegi el llargmetratge reflexioni sobre la fruita i els aliments que compra al súper”, va afegir.Per la seua part, el president Aragonès va agrair tot el talent que desprèn aquesta pel·lícula, “al servei del cine català i, també, per reivindicar aquesta terra i les famílies que viuen del camp; un somni fet realitat, que s’ha pogut exportar més enllà de les fronteres de Catalunya”.

Aragonès va recordar que “l’últim any s’ha incrementat de manera significativa el pressupost de Cultura i, per tant, també les línies de suport a l’audiovisual”.El ministre de Cultura, Miquel Iceta, va lloar la “màgia” d’Alcarràs: “convertir una història petita en universal”, i va tirar de números destacant que va comptar amb una ajuda de l’Estat de 500.000 euros i ara “hem pogut elevar aquesta línia de suport fins als 800.000 euros”. “Cal continuar subvencionant més el cine espanyol, és el que ens explica al món, més que altres coses”, va afegir.