Alcarràs: Ovació i amb el públic dret

Deia Carla Simón al matí que no havia dormit dels nervis. Alcarràs és un homenatge a la pagesia. Al seu avi. Ni Os d’Or, ni res. L’important per a ella era que la cinta agradés als seus protagonistes. Els que surten a la gran pantalla, i els que aguanten al camp malgrat els preus, les gelades, la pedra i l’assetjament de les grans empreses que especulen amb les terres. Volia que es veiessin reflectits a la cinta. Espòiler: les mil persones que ahir van assistir a la preestrena de la pel·lícula a la Llotja li van dedicar una ovació de deu minuts. El públic de peu i tot l’equip del film, emocionat.

Missió complerta. La tarda va ser llarga. Poc després de les cinc de la tarda, sota el sol que tant es va trobar a faltar per Sant Jordi, van començar a entrar els convidats. Gairebé tots extres de la pel·lícula o familiars d’actors. El muntatge a l’exterior de la Llotja era espectacular. Un bocí de camp al mig de la ciutat. No van faltar ni els tractors. Era un gran aparador de productes de quilòmetre zero. Fins i tot la catifa era verda, en comptes de roja per crear la il·lusió que també els espectadors s’arremangaven per ajudar la família Solé en la seua última collita.

Faltava una hora de rellotge perquè comencés la pel·lícula, però les entrades no estaven numerades, així que pocs es van esperar a veure el photocall perquè van quedar inaugurats els jocs de la gana i tots els que no tenien el seient guardat pel protocol van córrer a assegurar-se una butaca. A l’entrada, els grups anaven per pobles. Els de Bellvís, els de Puigverd, els de Soses... però dins es feia el que es podia i parelles i grups d’amics se separaven. La qüestió era trobar lloc. I com que els famosos eren al carrer i no hi havia gaire més a fer, va ser el moment de les selfies a l’engròs. De fons, la pantalla anunciant la pel·lícula.

Carla Simón volia que els pagesos de les terres de Lleida es veiessin reflectits al film. Prova superada La directora no havia dormit el dia anterior pels nervis i ahir segur que ho va fer sense problemes “La pel·lícula ens explica al món i ho fa amb les nostres paraules”, va destacar l’alcaldessa d’Aitona

Extres de luxe

Tu també hi surts? Era la pregunta més repetida quan es creuaven dos coneguts. Josep Mariné, de la Granja d’Escarp, és dels que hi surten. De refiló, jugant a la botifarra. Però és molt important per a la pel·lícula. La casa dels Solé és la seua casa, el Mas del Pantaló. Tota la família estava pletòrica. Jaume Suau i Nati Moncasí, de Bellvís, són els padrins de bateig d’Arnau Vilaró, coguionista de la pel·lícula juntament amb Carla Simón. També estaven emocionats. “Una de les protagonistes es diu Nati”, recorden. Una picada d’ullet que li agraïen.Per fi, sobre les 18.55, van entrar els primers polítics a la sala. Compte enrere mental per als que ja portàvem una hora d’espera.

Però no, encara va tocar tenir deu minuts més de paciència. Mentrestant, un dels responsables del càsting saludava a dreta i esquerra. I és que es van fer proves a unes 9.000 persones! “Em vaig fer molt pesat, però ara us fa il·lusió, oi?”, els va dir a uns dels extres. 19.06. Riiiiiing! La pel·lícula començarà. La veu de la nostra companya de Lleida TV Mariví Chacón demana apagar els mòbils i recorda que està prohibit fer fotos. Rialles entre el públic. No és que ningú vulgui infringir la llei de propietat intel·lectual, és que hi ha unanimitat que serà difícil resistir-se a immortalitzar coneguts a la gran pantalla. I, per fi, a les 19.11 Carla Simón i l’elenc de la pel·lícula, Os d’Or inclòs, pugen a l’escenari.

La primera ovació es produeix abans fins i tot que es vegi la primera imatge del film. “Visca la pagesia i visca el cine català!” Maria Zamora, una de les productores de la pel·lícula, es va posar el públic a la butxaca, però faltava la prova del cotó fluix.

No esguerrarem res, que fins divendres no s’estrena oficialment el film. Però al públic de la Llotja li va agradar. Hi va haver aplaudiments espontanis en algunes escenes. I algunes rialles quan les tietes grans discuteixen sobre com fer un bon sofregit. I és que hi ha escenes entranyables, però també dures. La pel·lícula retrata una família arrelada a la terra que ha de deixar-la. Conreen unes finques des de fa gairebé un segle després d’haver acollit durant la Guerra Civil un terratinent al soterrani. Un acord verbal que la tercera generació no respecta. I com que no hi ha contracte, els presseguers donaran pas a una planta de plaques solars, més rendibles que la fruita. Tenen de termini fins que acabi l’estiu. Serà la seua última collita. Un futur incert que cada membre de la família porta com pot.

És un retrat sense concessions de la ruralitat. “Som nosaltres, per bé i per mal”, resumia un dels espectadors. I és que qui més qui menys es veia reflectit a la pel·lícula. “No sé si a Barcelona la veuran amb els nostres ulls”, es demanava el president d’Òmnium-Lleida, Andreu Vàzquez. Perquè no és una visió idealitzada, encara que hi hagi escenes de gran lirisme.

El nostre Sergi López

Hi ha un moment de la pel·lícula en què Quimet, el pare, plora d’impotència. Jordi Pujol Dolcet, de Soses, li dona un aire a Sergi López, però més enllà del físic, actua com un dels grans. Ell no es va presentar al càsting. “No aconseguíem trobar aquest personatge, que és molt important a la pel·lícula i al final vam decidir anar a una manifestació de pagesos”, va explicar Carla Simón al matí a RAC1. I allà hi havia el Quimet. Sònia, la seua esposa, diu que no li va costar ficar-se en el paper perquè “ell és així, com es veu a la pel·lícula”. Però no crida tant. “Quan arribava a casa del rodatge continuava parlant molt alt i li havia de dir: “Tallin, tallin, que ja ets a casa”, recorda divertida. Però és una pel·lícula molt coral, en la qual tots tenen el seu moment. I tots els actors van sorprendre. Des de la tia Pepita, Antònia Castells, de 87 anys i d’Alcarràs; a l’eixerida Iris, Ainet Jounou, de vuit anys i de Bellpuig; va ser una altra de les que també es van guanyar moltes felicitacions, per la seua naturalitat i desimboltura.

Al sortir de la projecció els productes del camp s’havien transformat en alta gastronomia. I hi va haver festa sota la llum de la lluna. Per una vegada, el glamur va anar a càrrec de celebritats que fa només uns mesos eren persones anònimes.

Alcarràs els ha canviat la vida, però no només a ells, sinó a tot un territori. Bon exemple d’això és la foto de família que es van fer els alcaldes del Baix Segre abans de començar la projecció. “Aquesta pel·lícula ens explica al món i ho fa amb les nostres paraules”, destacava l’alcaldessa d’Aitona, Rosa Pujol. Entre la bona acollida del film i el seu embaràs, Carla Simón no donava l’abast a donar les gràcies per tantes felicitacions. Un dia llarg, intens, però amb final feliç, feliç, al més pur estil de Hollywood. De segur que si el dia abans no va poder aclucar els ulls per com de nerviosa que estava, ahir va descansar sense problemes. Feina feta. Divendres passarà un altre examen, però ahir a Lleida va quedar demostrat que el seu particular homenatge a la pagesia s’ha entès. I aplaudit. Ni més ni menys que durant deu minuts.