LITERATURA HISTÒRIA
Descobreixen un retrat inèdit de Josèp Condó
Una investigació d'Antoni Peremartí ha permès conèixer la veritable fisonomia del sacerdot i escriptor aranès que fins ara es confonia amb la d'un altre capellà de la Val
Imatge de la portada del primer número de ‘Quaerendo invenietis’.
Mossèn Josèp Condó Sambeat, escriptor i sacerdot nascut a la localitat aranesa de Montcorbau el 1867 i conegut per ser el primer autor a utilitzar l’aranès com a llengua literària, ja pot ser identificat amb el seu veritable rostre. El mes de novembre passat Antoni Peremartí, aficionat a la història aranesa, va descobrir uns documents en els quals apareixia una imatge de l’escriptor com a guanyador dels Jocs Florals de Barcelona del 1915. Fins a aquell moment, el rostre de Condó que es coneixia s’havia extret d’una imatge en la qual apareixien diversos sacerdots de la Val d’Aran i, segons explica Peremartí, la cara que s’atribuïa a Condó no era la correcta i correspon a una altra persona de la qual es desconeix la identitat.
“He consultat prop de 6.000 documents durant uns cinc mesos molt intesos en els quals he revisat arxius a Barcelona i a Lleida. A banda del retrat, he trobat multitud d’obres inèdites de Condó que publicaré pròximament”, va explicar a SEGRE Peremartí. Amb la informació descoberta ha editat la revista trimestral Quaerendo invenietis (El que busca troba), que ha dedicat el primer número a aquest descobriment.“La investigació ha causat molt enrenou a Aran.
El passat 2019 es va celebrar el centenari de Condó i les imatges i bustos que es van utilitzar eren amb la cara d’una altra persona”, assenyala Peremartí. Josèp Condó va escriure contes, teatre, novel·la i poesia en aranès i català. Va participar en cinc ocasions en els Jocs Florals de Barcelona aconseguint el premi extraordinari el 1915 i va vèncer en cinc edicions dels Jocs Florals de Lleida. Va ser destinat a parròquies de l’Alt Urgell i Aragó, fins que el 1910 va ser destinat a Salardú, on va morir el 5 d’agost de 1919.
