Una festa de pel·lícula a la Llotja

Com passa amb les desenes de tècnics i especialistes diversos que apareixen als títols de crèdit al final de totes les pel·lícules, la preestrena a la Llotja de Lleida el passat 26 d’abril d’Alcarràs, de Carla Simón, va comptar també amb un gran elenc, majoritàriament anònim, que va sumar gairebé dos-centes persones que van fer realitat un muntatge inèdit fins ara a la capital del Segrià. Un gran operatiu acordat entre Paeria, Diputació i la productora de la pel·lícula, Avalon, i que es va posar en marxa contrarellotge poc després del triomf d’Alcarràs a la Berlinale, el 16 de febrer. Els equips de comunicació i protocol de les dos institucions, amb Núria Marsal i Ignasi Calvo al capdavant, van proposar la Llotja com a gran escenari.

“Els responsables del film van al·lucinar quan van visitar el palau de congressos”, van recordar els dos. I molt més quan la mateixa Carla Simón va arribar a Lleida unes hores abans de la preestrena i es va trobar la plaça de la Llotja convertida en una representació simbòlica dels camps de fruita en els quals va rodar la pel·lícula l’estiu de l’any passat. “Fins i tot hi ha hagut ajuntaments que ens han demanat trossos de la catifa verda!”, va revelar un dels coordinadors d’un muntatge dissenyat pels estudis lleidatans Rawscenography (Maria Montseny) i Archicookture (Alexa Trilla).

D’ells va sorgir la idea de vestir la plaça de la Llotja amb palots, caixes i bancs de fusta (uns cinc-cents elements cedits per a l’ocasió per la Cooperativa de Montoliu de Lleida) i fins i tot quatre tractors, que va conduir des de Bellvís fins a Lleida Josep M. Vilaró, el pare del coguionista de la pel·lícula, Albert Vilaró. Des de l’Escola d’Hostaleria no van dubtar un moment a col·laborar-hi.

Més de setanta alumnes i onze professors, la directora inclosa, van preparar les diverses presentacions de la degustació gastronòmica amb productes de les DO de Lleida amb les quals el públic es va trobar després de ve el film. Van superar el repte amb un excel·lent. Un altre més d’una llista encapçalada per la guerra del protocol per ocupar les gairebé mil butaques de la Llotja.

Només la productora va reservar gairebé la meitat de l’aforament per als seus compromisos amb actors i familiars, personal, cooperatives i propietaris de terrenys en els quals es va rodar Alcarràs.. L’àmplia representació política; les gairebé 150 persones convidades a través de sortejos en mitjans de comunicació i el centenar de periodistes acreditats van formar un puzle que va estressar més d’un dels responsables de protocol. S’hauria pogut omplir una segona sessió.

Carla Simón dona valor a la fructicultura i la ‘pagesia’

La directora Carla Simón no es va cansar en tot moment de repetir el missatge que ha itnentat transmetre amb la pel·lícula Alcarràs: que la gent prengui consciència d’on venen els aliments, i en concret la fruita; quant costa conrear-los i que hi reflexioni quan vagi a comprar al súper. Bona mostra d’aquesta filosofia la va deixar durant el rodatge l’estiu passat en una desena de localitats, la majoria al Baix Segre. Com a Aitona, on la cineasta va rodar les escenes finals de la pel·lícula, amb arrancament inclòs de fruiters, a la finca de la família Renales; o escenes de reg a manta en una finca del Mas del Rito o també en un antic magatzem i taller mecànic de Cal Faustino.

L’alcaldessa d’Aitona, Rosa Pujol, va recordar l’àmplia col·laboració que va obtenir Carla Simón dels pagesos del poble i del mateix municipi, amb talls de carretera inclosos per facilitar el rodatge. “Ja fa una dècada que des d’Aitona estem difonent amb activitats tot el cicle de l’arbre fruiter i l’excel·lència d’aquest paisatge natural, però ara aquesta pel·lícula li ha donat un plus importantíssim per donar a conèixer la manera de viure de la pagesia, el valor de la terra i la fructicultura.” “I veure-la menjar-se un paraguaià encara més!”, va afegir Pujol amb orgull sobre la foto que acompanya aquestes línies. L’alcaldessa va destacar que, “encara que el títol de la pel·lícula porta el nom d’Alcarràs, aquest film ha posat Aitona i tot el Baix Segre al mapa.

Tots ens hi sentim molt identificats”.