Una exposició redescobreix el pintor Jaume Minguell en el centenari del seu naixement

Amb una trentena de conjunts de pintura mural al fresc, Jaume Minguell Miret (Tàrrega, 1922-1991) és considerat un dels muralistes catalans més rellevants del segle XX. També té obres rellevants en tela però la seva figura ha passat més aviat desapercebuda. Una exposició itinerant, titulada 'La mirada del pintor', redescobreix aquest artista amb motiu del centenari del seu naixement. La mostra s'ha inaugurat aquest dissabte a Tàrrega i posteriorment serà emplaçada a la seu de l'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI), al Museu de Lleida i al Museu Comarcal de la Noguera. L'exposició està formada per una selecció de més de 60 quadres de l'autor duts a terme al llarg dels més de 50 anys que va dedicar a la pintura.

L'exposició mostra l'evolució pictòrica de l'artista en diverses etapes, que tenen com a fil conductor el caràcter expressionista de la seva obra consolidada en plena postguerra i les connexions amb els moviments artístics europeus que van sorgir després de la Segona Guerra Mundial. En el temps de la postguerra, la seva obra va esdevenir clau en la tasca de reconstrucció arquitectònica, aportant no només el coneixement de la pintura al fresc, sinó introduint una pinzellada moderna, amatent de les novetats de la contemporaneïtat.

La mostra compta amb l'edició d'un catàleg. Aquest inclou articles de Josep Miquel Garcia, Àlex Susanna i Bernat Puigdollers, i un recull dels textos dels diferents escriptors, poetes i crítics d'art que el van acompanyar al llarg de la seva trajectòria: Pedro Caravia, Alfonso Costafreda, Jaume Ferran, P. Abat, Cassià M. Just, Ramon Novell, Josep M. De Sucre, Guillem Viladot, entre d'altres.

L'exposició es podrà visitar fins al 25 de setembre a les sales d'Exposicions Temporals del Museu Comarcal de l'Urgell.

Jaume Minguell Miret

Jaume Minguell Miret és un pintor arquetípic de la generació d'artistes catalans formats durant els anys posteriors a la Guerra Civil Espanyola. La seva formació va ser més autodidacta que acadèmica, per l'ambient artístic profundament empobrit - econòmicament i culturalment - de l'època. A la dècada dels anys cinquanta, després de la Segona Guerra Mundial, emprèn una sèrie de viatges a Europa (Itàlia, París i Holanda). És en aquests viatges quan entra en contacte amb les tendències expressionistes de l'època, que marcaran el caràcter de la seva obra pictòrica. D'altra banda, en el viatge a Itàlia visita les grans pintures murals al fresc del Renaixement, que l'impulsen a practicar a practicar aquesta tècnica pictòrica mil·lenària.