“Falsterbo és el grup amateur més professional que existeix”

“És l’adeu més feliç perquè és volent, no podíem arribar al moment d’arrossegar-nos als escenaris”, explica a SEGRE el metge i cantant barceloní Eduard Estivill (1948), ànima del trio Falsterbo. Un conjunt que ja forma part de la història de la música catalana, encara que només fos per una cançó icònica, Paf, el drac màgic. De fet, el disc i la gira de comiat del grup després de 54 anys de trajectòria es titula Adeu, Paf, i ja tenen el calendari ocupat fins al 12 de desembre de l’any que ve, quan el Palau de la Música de Barcelona acollirà el seu últim concert.

L’únic lloc a les comarques de Lleida on podrà gaudir-se d’aquesta gira serà demà dissabte al Parc Astronòmic del Montsec, a Àger, amb dos sessions a les 22.00 i 23.00 hores en l’estrena del cicle de concerts Música sota les estrelles. “Em fa una il·lusió tremenda actuar en aquest observatori astronòmic. Fa tres anys, la nit ennuvolada ens va impedir veure les estrelles.

Espero tenir més sort ara. Sou uns privilegiats de poder comptar amb una instal·lació com aquesta”, afirma el cantant i guitarrista d’aquest trio, que completen Montse Domènech i Jordi Marquillas. “No som un grup habitual de música, perquè tenim altres ocupacions professionals i no necessitem guanyar-nos la vida cantant”, reconeix el més que popular doctor Estivill, pioner i especialista en Medicina del Son, director de la Clínica del Son de l’Institut Quiron-Dexeus de Barcelona i autor de nombrosos llibres divulgatius.

Per practicar la seua passió musical, reconeix que “només necessitem recaptar per pagar a la banda que ens acompanya en els concerts”, un conjunt de cinc músics a sobre de l’escenari, “cantant a plens pulmons en un recital acústic sense amplificació i, el més important, fent cantar el públic una selecció de les nostres cançons des del 1967, que és el que més ens emociona”, comenta Estivill. Admet que “no som Sopa de Cabra, no ens hem dedicat professionalment a la música però, tanmateix, hem gaudit també del reconeixement popular. El públic agraeix la nostra autenticitat.

De fet, som el grup amateur més professional que existeix”. I una última confessió: “La música és el meu gran hobby, cantar i parlar davant del públic m’ha ajudat en la meua carrera mèdica. M’ha servit per no haver de prendre ansiolítics!”.