Un artista visual investiga a Tàrrega la influència en el segle XX de la ciència-ficció de Pedrolo sobre el territori

L’artista visual, investigador, graduat en Belles Arts i en Gestió Cultural Albert Gironès (Valls, 1995) investiga al municipi de Tàrrega la influència en el territori rural català dels relats vinculats a la febre ovni de la segona meitat del segle XX. El projecte anomenat Des de la resclosa és una de les quatre residències creatives i d’investigació que acull l’Arxiu Comarcal de l’Urgell, que es desenvolupen durant aquest mes de juliol en una nova edició d’aquest programa que té per objectiu fomentar la reflexió sobre el patrimoni arxivístic del territori. Gironès investiga la possible influència d’un relat del segle XVII (1604) de Belianes –conservat a l’Arxiu Comarcal i que fa referència a l’observació de naus estranyes pel cel– a la novel·la Mecanoscrit del segon origen, del lleidatà Manuel de Pedrolo, possiblement llegit per l’autor a començaments dels anys 70 del segle passat ja en clau ufològica i possible exemple del pes de l’imaginari ovni modern en la configuració de l’actual concepció occidental del món.

Albert Gironès va assenyalar que “el meu objectiu passa per establir la relació entre aquests dos relats i el territori de l’Urgell, així com explicar com textos similars a aquests han ajudat a configurar el nostre imaginari sobre el fenomen extraterrestre”. Els altres tres projectes creatius a partir de l’Arxiu de l’Urgell, presentats dimecres passat en aquest equipament cultural, estan firmats per l’artista de Mollerussa Marta Bisbal (centrat en els diaris comptables que s’emportaven en les grans propietats agràries); el sabadellenc Joan Vila-Puig (sobre una exposició del seu avi a Tàrrega l’any 1936); i la danesa establerta a Barcelona Louise Franklin Wiberg (material fotogràfic d’arxiu).