Adeu a una icona cultural catalana

El món cultural català plora des d’ahir la mort de la cantant Núria Feliu. L’artista va morir als 80 anys al no poder superar les complicacions derivades de l’ictus que va patir a començaments de l’any passat. Pionera de la Nova Cançó i referent de la cultura popular catalana, va destacar per interpretar boleros i cuplets, així com temes de jazz i èxits nord-americans de country en català.

De fet, poques artistes poden presentar una vida tan plena de realitzacions en tots els camps de l’expressió cultural: cançó, teatre, poesia, cine, ràdio, televisió..., terrenys en els quals Núria Feliu va deixar la seua empremta personal. Sense oblidar tampoc el seu compromís social i polític amb Catalunya, des del seu obert suport primer a Convergència i aquests últims anys al procés independentista al país. Icona de la música popular catalana, Núria Feliu deixa un llegat de més de quaranta discos amb cançons en català de tots els gèneres musicals populars i una legió d’admiradors, enamorats del seu caràcter proper i la seua capacitat per connectar amb el públic.

Va nàixer el 21 de setembre del 1941 a Barcelona, al barri de Sants, on ha viscut fins a la seua mort i del qual va ser ambaixadora al món sencer. Al seu estimat barri, on és estimada fins el punt de tenir una geganta a imatge i semblança que els veïns treuen a passejar durant la festa major, es va iniciar en la música de la mà d’una professora de solfeig, que ho va ser també d’il·lustres veïns seus com el tenor Josep Carreras i el presentador Àngel Casas.Malgrat que va triomfar com a cantant, Núria Feliu es va iniciar en el món de les arts escèniques com a actriu i el seu somni de joventut era dedicar-se al teatre. A començaments dels 60, va treballar amb l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, principalment com a actriu, però així mateix com a cantant, ja que era habitual que acabés les funcions regalant una cançó al públic.

Va ser així com la va descobrir el compositor i director d’orquestra Antoni Ros Marbà, que la va posar en contacte amb Edigsa, discogràfica per antonomàsia d’Els Setze Jutges, que volia obrir-se a altres gèneres i no limitar-se als cantautors en català. Així va començar l’explosiva carrera musical d’una intèrpret que, el 1965, l’any del seu debut discogràfic, va editar Anirem tots cap al cel, Gent i Núria Feliu amb Tete Montoliu. A partir d’aleshores va gravar cada any un o dos discos durant més de dos dècades.

Va cantar de tot, però són especialment populars els seus cuplets, boleros i estàndards de jazz en català. Fins i tot va interpretar clàssics de jazz en aquesta llengua a Nova York i va col·laborar amb grans artistes com Tete Montoliu i Brooker Ervin.En cine va treballar amb Teresa Gimpera, Ventura Pons, Enric Majó, Fernando Guillén i Rosa Maria Sardà, i en televisió va començar en programes de música i sèries de TVE en català i va continuar en TV3 amb La Cubana, Josep Maria Bachs i Àngel Casas, entre d’altres. Estimava amb devoció Catalunya i, com confessava a la seua pàgina web, la música sempre va ser “una excusa per poder estar a prop de la gent i conèixer millor el meu país”.

Cantant, rapsoda, jurat i premiada a Lleida

En gairebé seixanta anys de trajectòria artística, Núria Feliu no va deixar de visitar en nombroses ocasions les comarques de Lleida, no només en la seua faceta de cantant sinó també com a rapsoda de narracions i poesia. En una de les seues últimes aparicions a Lleida, l’octubre del 2010, va cloure al claustre de la Seu Vella el cicle Concòrdia. Música de pau. Una de les seues passions musicals, les sardanes, la van portar fa deu anys a celebrar amb un recital el Dia Mundial de la Gent Gran del Pla d’Urgell, a Mollerussa. De fet, compta fins i tot amb un premi de la Gent Gran de Lleida, un col·lectiu al qual sempre va respondre quan li van requerir col·laboració. A la capital del Pla va formar part el 2002 del jurat del premi de poesia Maria-Mercè Marçal, un dels seus grans referents poètics. I no li queien els anells a l’hora de recolzar festes populars com la Fira de Tardor de Sort, en què el 2013 va formar part del jurat d’un concurs de ratafia.