GUIA
Torna l'essència de FiraTàrrega
El certamen omple carrers i places de teatre en la jornada més tranquil·la, festa local a la ciutat || Avui s'espera el dia més intens, amb noranta-dos funcions programades
La plaça de les Nacions Sense Estat, plena de públic
Els carrers i les places de Tàrrega van tornar a omplir-se ahir de públic. A mesura que avançava la jornada, cada vegada eren més els visitants que ocupaven la plaça Major, la plaça de les Nacions, l’Espai Reguer i els diferents punts d’actuació habilitats. Després de dos anys anormals per la pandèmia de la Covid, FiraTàrrega ha recuperat aquest 2022 l’essència: omplir l’espai públic d’arts escèniques i d’espectadors que lluïen els seus millors somriures i que estaven disposats a deixar-se sorprendre. En aquest sentit, el lema d’aquesta edició és L’inesperat, cosa que significa que hi ha intervencions que no apareixen programades i que sorprenen els visitants (vegeu el desglossament a la pàgina 35).
Entre les perles de la jornada d’ahir val a destacar l’estrena de la proposta de dansa urbana Born to protest de Joseph Toonga, que posa l’accent a crear consciència entorn de l’estigma racional. Es tracta d’una de les trenta-quatre estrenes que ofereix FiraTàrrega i una de les dotze amb caràcter internacional. Una altra estrena va ser El dia que va morir l’últim panda, de Projecte Ingenu, que ha convertit la nau 18 de Cal Trepat en un museu en el qual el públic viatja en el temps i pot veure els propers 1.000 anys de la humanitat, on els ossos panda s’han extingit i els científics aconsegueixen covar un embrió fora del ventre matern.
S’ha de fer menció també a l’estrena de l’Espai Canalla per als més petits al recinte de les piscines i la incorporació de la tecnologia a les arts escèniques amb Robot Selfie de Kaleider, una proposta participativa que recull selfies del públic i un robot ho converteix en un gran mural col·lectiu. Pel que fa a la venda d’entrades, dijous a la nit (última actualització oferta per l’organització) era d’un 61,82 per cent, un total de 13.086 localitats entre professionals i públic.
Avui dissabte FiraTàrrega espera la jornada més multitudinària amb noranta-dos funcions programades entre les 10 del matí i passades les 2 de la matinada. A aquestes s’hi ha d’afegir les propostes inesperades i els artistes espontanis
Una alumna d’Escultura Aplicada a l’Espectacle de l’Escola Ondara estrena un titella de 6 metres d’altura
Sota el lema L’inesperat, FiraTàrrega agrupa una sèrie de propostes que arriben per sorpresa, en qualsevol lloc i en qualsevol moment, amb l’objectiu de sorprendre. Entre aquestes, ahir el públic va poder veure la peça de dansa Troc! de Sauf le Dimanche a la plaça Major, o Kamchàtka, que no figurava ni al programa de L’inesperat.
La companyia va fer gaudir el públic amb una proposta emotiva centrada en records del passat. Els integrants de Kamchàtka, vells coneguts del certamen, van pujar a un balcó d’una casa de la plaça Major i van conversar amb una de les inquilines, una dona d’edat avançada amb mobilitat reduïda, acció amb la qual es van posar el públic a la butxaca. Així mateix, ahir es va estrenar a FiraTàrrega Petricor, de la joveníssima companyia Grus-Crus, creada fa tan sols un mes, de Carla Puigderrajols, alumna del cicle formatiu de grau superior (CFGS) d’Escultura Aplicada a l’Espectacle de l’Escola Ondara de Tàrrega.
A les seues classes i amb l’ajuda dels professors Erik Schmitz i Alba Cuñé, Puigderrajols va construir un titella de sis metres d’altura que simbolitza un Petricor, un animal que arriba amb l’objectiu d’aconseguir que la pluja torni a hidratar les terres immerses en la sequera i que ahir va passejar pels carrers de la capital de l’Urgell. Aquest espectacle visualitza les relacions existents entre FiraTàrrega i la ciutat que l’actuació direcció del certamen vol potenciar estrenyent els vincles i fent-ne partícips les entitats locals i els veïns.
Entrevista a Reinaldo, artista de carrer de Veneçuela
És la primera vegada que ve a treballar Tàrrega? Sí.
He vingut perquè m’han parlat molt bé de Tàrrega. El cert és que aquí la gent és molt receptiva, es treballa molt bé. Fa temps que es dedica a les arts escèniques? Fa set anys que m’hi dedico.
Jo soc originari de Veneçuela, però he estat treballant a Colòmbia, al Brasil, el Perú, l’Equador i fa vuit mesos vaig anar a Madrid. Ara fa una setmana justeta que m’he instal·lat a viure a Barcelona. Es pot viure d’artista de carrer? Si ets professional, sí.
Però li has de dedicar el mateix temps que a una altra feina. És a dir, li has de posar vuit o deu hores diàries, si ho fas dos o tres hores no et servirà. Si treballes a consciència i creus en el que fas veuràs que funciona.
És fàcil treballar a Barcelona? No gaire. Trucaré a l’ajuntament a veure què puc fer i on puc treballar. El cert és que, de moment, he de dir que a Madrid és molt més senzill treballar al carrer que a Barcelona, però ja t’ho explicaré.
El teu és un personatge estàtic? Sí, és una figura estàtica. L’anomeno el viatger en el temps, m’ho he anat fent jo mateix. Deus conèixer molta gent treballant al carrer? Som molts companys el que ens dediquem a treballar d’artistes de carrer, i amb el temps en vas coneixent més.
També tens la sort de conèixer molt bona gent que passa pel teu costat.
Acrobàcia, moviment i equilibri a 'Exit' de Circumstances, a l'Espai Reguer
El recinte de les piscines acull el nou Espai Canalla
