«Abans veníem de públic, però des de fa cinc anys a més actuem»

Què presenteu a la Fira de Tàrrega? Un espectacle clàssic de malabars i clown. El malabarista tècnic i l’ajudanta pallassa. Des d’on heu vingut? De Barcelona.

Som la companyia Chucuchurri. És la vostra primera vegada a Tàrrega? No, no, ja veníem de públic des de fa molts anys, però des de fa cinc anys a més a més actuem a la fira com a companyia Off. Vaja, que us agrada molt Tàrrega.

Sí. El públic de Tàrrega és molt bo, la gent ve disposada a veure espectacles de carrer i això és el que necessitem els artistes que fem teatre de carrer. De totes maneres, veurem com va aquest any pel fet que el curs escolar ha començat abans, potser hi haurà menys gent.

Estrenen espectacle? Presentem un espectacle que ja està rodat, però si no estàs acostumat a fer purament carrer com aquí a Tàrrega hi ha coses que has de modificar. Quina valoració poden fer de la Llotja? Molt positiva. Cada any hi reservem un estand perquè creiem que és una bona oportunitat per visibilitzar-nos dins del sector, especialment pel que fa al mercat internacional, encara que tenim la sort que ja ens coneixen.

Han notat més moviment? Sí, es nota que ja no estem en pandèmia. És important poder veure la cara als programadors i recuperar el contacte amb la gent. Han pogut tancar alguna actuació? Hem aprofitat la finestra que ens ofereix FiraTàrrega per explicar que ens han escollit al festival d’arts escèniques més important a nivell mundial que se celebra al Canadà i també farem gira a Nova York.

Quant al mercat nacional, ja hem parlat amb programadors i hem contractat dates. La contractació és més lenta? En general, la contractació sempre s’allarga molt. Es tracta de teixir relacions, fer contactes..., i FiraTàrrega és una bona oportunitat.

Aquest any FiraTàrrega ha apostat de nou per descentralitzar les actuacions amb, per exemple, l’estrena de la plaça de la Bassa com a nou espai escènic amb Maña de la companyia Manolo Alcántara. Van ser molts els visitants que es van perdre per la ciutat en la recerca d’aquesta plaça del parc de Sant Eloi. El mateix parc va acollir la nit de divendres a dissabte Dormifestació de Roger Bernat/FFF, una acció reivindicativa que va consistir en una dormida col·lectiva que es va allargar d’01.00 a 08.00 hores i que va comptar amb l’acompanyament dels poetes Oriol Sauleda, Núria Martínez Vernis i altres artistes convidats.

També es va poder veure al parc de Sant Eloi Orpheus d’Insectotròpics, un muntatge performatiu de format mitjà-gran. Així mateix, la fira va arribar de nou als pobles del municipi com els camins de la Figuerosa i Altet amb Hablar con las plantas para llegar a un paisaje d’Artistas Salchichas o l’Espai Molí del Talladell amb Affresco de Josep Minguell i Llorenç Corbella. Va repetir amb èxit Cal Trepat, un espai que s’ha consolidat els últims anys, on en aquesta edició s’ha programat, entre d’altres, S.O.S.

d’Ada Vilaró, i es va estrenar, també amb bona acollida, l’Espai Canalla al recinte de les piscines municipals, un espai descobert en pandèmia que se centra en els més petits. Finalment, val a destacar l’estrena de Mas Colom - Casa Borges amb Un segundo bajo la arena de Col·lectiu Desasosiego. L’objectiu de descentralitzar les actuacions és descongestionar el centre encara que ahir va tornar a ser un bany de masses com abans de la Covid.