LLIBRES NOVETAT
Ferran Sáez: "Continuo perseguint la boira"
El seu nou llibre, la “reconciliació” de l'escriptor de la Granja d'Escarp Ferran Sáez amb el Baix Segre || Un “balanç de vida” d'infància i joventut
El filòsof, professor i escriptor lleidatà Ferran Sáez, ahir de visita a Lleida amb el seu nou llibre.
El filòsof i professor universitari Ferran Sáez Mateu (la Granja d’Escarp, 1964) és autor d’una quinzena d’assajos, quatre novel·les i fins i tot poesia, però “si fos llibreter no sabria a quina prestatgeria col·locar Acaçar la boira”, assegura sobre el seu nou llibre, acabat de publicar per Pòrtic. Una obra que va emprendre en temps de confinament per la Covid –“per si les coses acabessin malament”–, per posar negre sobre blanc les seues vivències d’infància i adolescència al seu Baix Segre natal als anys 70, “un balanç de vida ara que estic a punt d’arribar als seixanta anys i just quan s’han complert 40 des que vaig deixar la Granja per anar-me’n a Barcelona”. Avisa que no són unes memòries a l’ús: “Hi ha reflexions de caràcter teòric, altres de més directes..., és un text en el qual s’ajunten gèneres tradicionals com el de la literatura del jo i la novel·la de formació: com una persona s’acaba construint a partir de les seues vivències i com aquestes arriben per quedar-se.” Des del principi tenia clar el títol del llibre.
“Una vegada, quan tenia quatre anys, em vaig perdre provant de tocar la boira, fins que un veí em va portar a casa. Aquest record familiar m’ha servit per entendre el que he fet al llarg de la vida: sempre m’han interessat coses com la filosofia, la música i la literatura, que mai no te les pots arribar a acabar. Sempre persegueixes la boira al llarg de la vida i el que és normal és morir-se sense haver-la tocat”.De forma significativa, el primer capítol d’Acaçar la boira es titula Reconciliació.
Sáez reviu amb naturalitat uns orígens rurals que “als que anàvem a estudiar o treballar Barcelona fa quaranta anys ens podien avergonyir, però ara t’adones que també tenen un valor narratiu molt important”. Això sí, afegeix que “l’únic decebedor és que han de venir els de fora a dir-t’ho i fer-t’ho veure”.Sense deixar mai la pinzellada d’ironia, Sáez comenta que “soc un home vell, no una dona jove, la qual cosa complica bastant saber a qui pot dirigir-se aquest llibre, potser als lectors interessats en l’estil literari”.
