L'escriptora francesa Annie Ernaux, premi Nobel de Literatura

El Premi Nobel de Literatura 2022 és per a l’escriptora francesa Annie Ernaux, ha anunciat aquest dijous l’Acadèmia Sueca. Amb el guardó, es reconeix "el coratge i l’agudesa clínica" amb què l’autora "destapa les arrels, els alienamientos i les limitacions col·lectives de la memòria personal", segons ha indicat l’Acadèmia en un comunicat.

Ernaux "creu en la força alliberadora de l’escriptura" i la seua obra "intransigent" està escrita en un llenguatge "senzill" i "raspadura fins la neteja", va agregar l’organització. A la seua obra, la francesa "revela l’agonia de l’experiència de classe" i descriu emocions com "la vergonya, la humiliació, els gelos o la incapacitat de veure qui ets", amb què ha aconseguit "una cosa admirable i durador", ha reblat l’Acadèmia Sueca.

Nascuda el 1940 a Normandia, Ernaux va fer el seu debut literari el 1974 amb "Les armoires vides", però va ser el seu quart títol, "La place" (1983) el que va impulsar la seua carrera literària. El van seguir obres que han estat editades en espanyol, com "El lugar", "La mujer helada", "La Vergüenza" o "El uso de la foto". La seua escriptura beu d’experiències autobiogràfiques i fusiona la ficció, la sociologia i la història per narrar històries de la seua família o successos personals com el seu avortament o el seu càncer de mama.

Distingida amb el Premi de la Llengua Francesa el 2008, va ser guardonada amb el Premi Formentor 2019 per una obra que segons el jurat fa "un implacable exercici de veracitat que penetra els més íntims racons de la consciència". Pionera de la literatura autobiogràfica, el nom d’Annie Ernaux sonava des de fa anys entre els favorits per guanyar el Nobel de Literatura, que finalment va aconseguir aquest 2022, un guardó que s’uneix a reconeixements com el Ranadout, el de la Llengua Francesa, el Strega o el Formentor. Nascuda l’1 de setembre de 1940 a Lillebonne, a Normandia (França), Ernaux és una de les escriptores més reconegudes del panorama literari europeu, a més de ser catedràtica i professora de Lletres Modernes.

Filla de comerciants, va passar la seua infància i adolescència a la localitat normanda de Yvetot, fins que es va traslladar a Rouen per realitzar estudis universitaris de Literatura. Es va dedicar a l’ensenyament, primer en un institut de Bonneville, abans de començar a publicar les seues obres. La primera va ser el 1974, "Les armoires vides" ("Els armaris buits"). Va començar a escriure ficció, gènere literari que va deixar per passar-se a l’autobiogràfic, la seua gran passió, perquè preferia explicar històries ocorregudes durant les etapes de la seua vida.

A "Une femme" ("Una dona", 1989), narra la vida de la seua mare; i en "La Place" ("El Lugar", 1983, premi Renaudot 1984) i en "L’honte" ("La vergüenza", 1997), l’ascens social dels seus pares. Seues són també "Ce qu'ils disent ou rien" (1997), en la qual parla dels seus anys adolescents; "La femme gelée" ("La mujer helada", 1981), sobre el seu matrimoni, o "L’événement" ("El acontecimiento", 2001), sobre el seu avortament.

Així com "Je ne suis pas sortie de ma nuit" ("No he salido de mi noche", 1997), on relata l’alzheimer de la seua mare o "L’usage de la photo" ("El uso de la foto", 2005), que li va servir per parlar del seu càncer de mama. En la dècada dels noranta va publicar obres com "Passion simple" ("Pura pasión", 1992), "Journal du dehors" (1993) i "Je ne suis pas sortie de ma nuit" ("No he salido de mi noche", 1997).

Va començar el nou mil·lenni amb "La vie extérieure" ("Exteriores", 2000), a la que van seguir "Se perdre" ("Perderse", el 2001"), "L'occupation" ("La ocupación", 2002), "L’écriture comme un couteau" (""Escritura como cuchillo", 2003) amb l’escriptor francès Frédéric-Yves Jeannet, "Les Années" ("Los años", 2008) o les tres creacions publicades el 2011 "L’Autre fille, Nil" ("La otra hija"); "L’Atelier noir" ("El taller negro") i "Écrire la vie" ("Escribir la vida").

"Regarde les lumières mon amour" ("Mira las luces, amor mío") va sortir a la venda en 2014, i dos anys després Journal du dehors ("Diario del afuera"), on relata escenes que presencia mentre va caminant pels carrers de Cergy-Pontoise, i "Mémoire de fille". De 2020 és "Hôtel Casanova et autres textes bref".

Pel conjunt de la seua obra, essencialment autobiogràfica i intimista, ha rebut diversos guardons com el Premi de la Llengua Francesa el 2008, el Marguerite Yourcenar el 2018 i a Espanya, el Premi Formentor de las Letras 2019, atorgats els tres al conjunt del seu obra.También va rebre el 2008 el Premio Marguerite Duras per "Les Années", llibre que va aconseguir igualment el Strega europeu i el François-Mauriac; el Gregor von Rezzori, per "Une femme".

D’alguns dels seus llibres s’han fet adaptacions al cine, com "L’evenement", dirigida per Audrey Diwan, i que es va emportar el Lleó d’Or de Venècia el 2021. Són precisament "L’événement" i "Les Années" els seus llibres més traduïts a altres idiomes. A més, Ernaux ha participat en l’adaptació dels seus textos al teatre, des de "Passion simple" a "La Vié extérieure" o "Le monologue de la femme gelée".

Més enllà de la seua faceta literària, Ernaux ha mostrat públicament el seu compromís polític, amb el suport al candidat neocomunista Jean-Luc Mélenchon en les eleccions presidencials de 2012. I el 2018 va ser una de les signants d’una petició de personalitats de la Cultura per boicotejar la temporada cultural França-Israel, per la política israeliana contra el poble palestí. Ernaux, mare de dos fills, resideix actualment en Cergy, a prop de París, segons les dades de la seua editorial a Espanya, Cabaret Voltaire.