'Alcarràs', de Nova York a Londres en la carrera a l'Oscar

La cineasta Carla Simón, que dijous passat va presentar Alcarràs al Festival de Cine de Nova York, sent que amb aquesta presència arranca d’alguna manera la carrera cap als Oscars, en els quals aquest any representa l’Acadèmia del Cine. “És com el punt de sortida de la carrera cap als Oscars”, va dir al seu hotel de Nova York Simón, que ja el 2018 va ser també seleccionada amb la seua pel·lícula anterior, Estiu 1993, però que en aquesta segona ocasió les seues possibilitats són més grans a l’haver guanyat l’Os d’Or a Berlín. Aquella experiència viscuda el 2018 li va fer “entendre moltes coses, encara que mai no n’hi ha prou”, ja que la categoria de cine de parla no anglesa en què participa Alcarràs ha tingut diversos canvis des d’aleshores.

En tot cas, té clar que el procés de viatges i promoció de la pel·lícula són essencials per donar suport al film en la seua cursa, una cosa que necessita “molt temps, molta passió i molta energia” i que “no depèn únicament de les pel·lícules”. Així, després de passar tot just tres dies a Nova York, la cineasta i el seu equip –ella sempre parla en plural– es van traslladar ahir al Festival de Cine de Londres, que es va inaugurar dimecres i en què la cinta lleidatana es projecta avui i demà. L’estrena dijous passat al festival novaiorquès –que no reparteix premis– va ser molt aplaudida i, a continuació, Simón va participar en un col·loqui en què va respondre a nombroses preguntes sobre el seu treball de direcció d’actors i la seua mirada sobre el món que retrata el film, el d’una família d’agricultors amb un mode de vida que està a punt de desaparèixer.

Va assenyalar que li agrada participar en aquests col·loquis amb el públic perquè així capta les diferents sensibilitats en un lloc o en un altre: als Estats Units, per exemple, creu detectar més interès per qüestions de representació de gènere o racial a les seues pel·lícules, i es veu obligada a explicar, per exemple, el rol de les dones en el món rural o la “masculinitat tòxica” d’alguns personatges. Simón va assegurar que els Oscars de moment no li treuen la son, i esperarà que s’anunciï al desembre la short list o primer cribratge abans de sentir el cuquet. “No hi penso gaire, és difícil després gestionar expectatives, encara ho veig lluny.

El que ens toca ara és treballar en equip i fer moltes projeccions”, va dir. D’altra banda, respecte als referents cinematogràfics que més han influït en la seua carrera, va anomenar Víctor Erice en el cas d’Estiu 1993 i el neorealisme italià en el d’Alcarràs.