De Gènova a la Seu Vella

Quan el 2003 es va commemorar el 800 aniversari de la col·locació de la primera pedra de la Seu Vella, l’exposició L’esplendor retrobada va mostrar al seu emplaçament original algunes de les obres que van pertànyer a l’antiga catedral de Lleida i que ara estan disperses per tot el món. Encara que es mostrava només una petita part dels tresors del monument més emblemàtic de Lleida, es feia evident la tragèdia que va suposar que Felip V tanqués al culte la Seu Vella per convertir-la en una insòlita caserna militar. La decisió del primer rei Borbó va tenir unes conseqüències desastroses per al patrimoni i ara per recompondre la història de la Seu Vella cal muntar un gran puzle del qual falten moltes peces.

Àngel Campos-Perales, historiador de l’art de la Universitat de València, ha localitzat en un arxiu de Gènova un document que detalla com era el luxós sepulcre dels primers marquesos d’Aitona que es va encarregar el 1606 per a la capella de Montcada, una de les més espectaculars del temple. D’aquest sepulcre de marbre només se’n conserva part de l’urna, però un dibuix adjunt al contracte detalla amb preciosisme cada detall de la peça. L’escultor Gio.

Maria Augustallo va rebre l’encàrrec per executar l’obra el 21 d’octubre del 1606. Gastó de Montcada, segon marquès d’Aitona, va ser el promotor del projecte a través de Juan Vivas de Cañamás, ambaixador del rei Felip III a Gènova. Aquest monument funerari, explica Campos-Perales, va servir de sepulcre als pares de Gastó de Montcada, els primers marquesos d’Aitona: Francesc de Montcada, virrei de València en temps de Felip II, i Lucrècia Gralla Desplà i de Montcada.

“És una obra excepcional”, diu aquest investigador de la Universitat de València. A l’Archivio di Stato di Genova, on es conserva el dibuix del monument funerari, no tenien identificada la peça, però la investigació de Campos-Perales ha permès completar el trencaclosques. “Seria bonic que al costat de la part que es conserva a la Seu Vella es pogués veure una reproducció del disseny, que dona idea de la majestuositat de l’obra”, afirma l’investigador.

De fet, la capella de Montcada o de Sant Pere era una de les més importants de l’antiga catedral de Lleida. Francesc de Montcada va morir sent virrei de València i al seu últim testament, redactat el 10 de novembre del 1594, quatre dies abans de la seua mort, demana rebre sepultura “en la capella dita dels Moncades sots invocació del benaventurat sant Pere apòstol, situada en la Seu de la ciutat de Leyda del Principat de Catalunya” quan ho decideixi la seua dona i, mentrestant, “sia depositat en el monestir de Nostra Senyora del Remey d’aquesta ciutat” (València). La marquesa d’Aitona, Lucrècia, va morir el 21 de gener del 1605, quan tenia 74 anys.

Poc després, el seu fill Gastó va encarregar el monument funerari a través de l’ambaixador Juan Vivas de Cañamás. “Va tenir un paper extraordinari com a mediador artístic entre Gènova i el Regne de València, sobretot pel que fa a l’arribada de marbres genovesos a la seua terra natal”, subratlla Campos-Perales. En aquest cas, malgrat que la peça va ser encarregada per al virrei de València, l’obra va anar a parar a Lleida, com havia deixat establert Francesc de Moncada al seu testament.Què va passar amb aquesta peça excepcional? “No se sap, però podria haver acabat en col·leccions particulars”.

Una de les capelles més importants de l’antiga catedral

Ot de Montcada, conegut com Ot el Vell, va fundar la capella el 1328 com a panteó dinàstic per al poderós llinatge dels Montcada.

Es va dedicar a l’advocació de Sant Pere i era una de les més luxoses de l’antiga catedral de Lleida. Es conserven fragments d’algunes de les sepultures. De la dels marquesos d’Aitona se n’ha perdut la tapa escultòrica, així com les potes, que originalment estaven decorades com grapes de lleó.