GUARDONS LITERATURA
Luz Gabás guanya el Premi Planeta
Per 'Lejos de Louisiana', una novel·la d'amor que l'autora de Montsó va presentar sota el pseudònim Hoja de Fresno || Més de 800 obres en la 71 edició del certamen, dotat amb un milió d'euros
L’escriptora Luz Gabás va guanyar ahir el 71 Premi Planeta de Novel·la per Lejos de Louisiana, que va presentar sota el títol Río arriba i el pseudònim Hoja de Fresno. Gabás, originària de la localitat oscenca de Montsó, va rebre el guardó en una cerimònia al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Al recollir el premi, dotat amb un milió d’euros i al qual havien optat 846 obres, va explicar que Lejos de Louisiana és una novel·la històrica que transcorre en l’“enorme territori que Espanya tenia al cor d’Amèrica del Nord al segle XVIII” i narra el paper d’Espanya en la Guerra de la Independència dels EUA.
El relat està ambientat en una colònia francesa que passa a mans espanyoles, on diferents ètnies i cultures conviuen en un difícil equilibri. L’escriptora plasma a Lejos de Louisiana una època convulsa que serveix d’escenari d’una gran història d’amor entre un nadiu i una súbdita francesa. Gabás, exalcalde del PP a Benasc i que també és autora de les novel·les Palmeras en la nieve, que es va publicar el 2012, Regreso a tu piel (2014) i Como fuego en el hielo (2017), va apuntar que escriure l’obra guanyadora del Planeta li va suposar un repte perquè ho va fer durant la pandèmia i durant tres anys complicats de la seua vida personal.
De manera excepcional, en aquesta edició van optar al Planeta nou novel·les en lloc de deu, ja que una de les finalistes va quedar eliminada per haver estat publicada anteriorment en una plataforma digital.
Cristina Campos, distingida com a finalista
L’escriptora barcelonina Cristina Campos va ser proclamada finalista del certamen per la novel·la Historias de mujeres casadas, que es va presentar amb el títol El amante de mi mujer i amb el pseudònim de Gabriela Hausmann. L’obra narra la història d’una dona l’amant imaginari de la qual es fa realitat després de somiar-hi molt de temps.
També tracta la relació de la protagonista amb les seues companyes de feina, amb qui aborda temes relacionats amb la feminitat, la sororitat, l’amor i l’honestedat. Campos va aprofitar el seu discurs per denunciar que no veu “espai per a la creativitat” a les aules.