Francesc Serés: «El procés ha deixat un gran forat negre al país»

L’any 2015 va dir a la Biblioteca Pública de Lleida que el llavors incipient procés tenia una novel·la, que estaven passant massa coses a Catalunya perquè cap escriptor no les tingués en compte. Encara van passar més coses.. Podia imaginar aleshores que escriuria una novel·la sobre el desencant?

Sí? Ja ho vaig dir llavors?  No sé si és la novel·la que imaginava perquè mai pots saber què passarà. Podíem estar molt millor com a país, però també molt pitjor: per sort no hi va haver morts, perquè haurien estat sacrificis inútils. Ningú es pregunta què hauria passat si arriba a haver-hi una desgràcia perquè és una pregunta radioactiva, que ens fa mal. Però està bé formular-se-la. Si cou i pica és que cura, diuen. I som aquí, tampoc puc falsejar la realitat. La narrativa no aguanta la mentida.“

De la presó se’n surt, però de la mentida no te n’escapes mai”, diu.

Pots demanar perdó per haver mentit, però no pots recuperar el temps de la mentida. I ens mentim a nosaltres mateixos. Hi va haver un excés de confiança i no vam fiscalitzar res. Per escriure la novel·la he parlat amb prop de quaranta persones que en un moment determinat es van adonar que els polítics que estaven empenyent anaven de farol, que no havia res preparat. No volia donar el meu punt de vista, sinó una visió més col·lectiva, perquè al país ha quedat un gran forat negre. Totes aquelles promeses solemnes que ens van fer van quedar en res i han deixat un paisatge erm. És dur acceptar-ho.

Els protagonistes són dos professors de secundària que estan molt implicats políticament i que el mes de desembre del 2021, just abans de jubilar-se, estan tan desencisats que decideixen no anar a una manifestació independentista, encara que els fa mal fer-ho.

D’aquest dolor viu ara la política, com abans va viure de la nostra il·lusió. Comences el llibre amb aquests personatges dormint abans que comenci el que serà el seu últim dia de classe i aquesta respiració pausada del principi ha estat la meua al posar-me a escriure, perquè no podia fer-ho enfadat.

No hi ha bons ni dolents, ni respostes vehements.

Perquè el que han quedat són molts interrogants. Els personatges es demanen responsabilitats a ells mateixos. Això no va d’odiar els polítics. Hi va haver un dolor real quan els van empresonar. Però cal ser honest, cal reconèixer que no hi havia res preparat i només així serà possible la reconciliació.

‘La mentida més bonica’ Autor: Francesc Serés. Editorial: Proa La llibreria La Fatal de Lleida acollirà aqust dimecres a les 19.00 hores la presentació del llibre de Francesc Serés a càrrec del periodista de TV3 Enric Pinyol