Antoni Salas: «Guanyar a Sitges recolzarà l'estrena de la pel·lícula en sales»

Com valora l’èxit de ‘Sisu’ al Festival de Sitges?

Sempre és bo que algú et reconegui un treball ben fet, una història ben explicada. El de Sitges és un festival de molt prestigi dins del circuit de festivals de gènere europeu, així que molt contents! I clar, com és el meu festival de casa, doncs jo, particularment, encara més. Espero que aquests premis serveixin per difondre el llançament de la pel·lícula en sales de cine.

Rodar una pel·lícula és un gran esforç col·lectiu, tant en l’àmbit creatiu com financer, i un premi a millor pel·lícula és per a tots els que hi han col·laborat.

Com va ser la producció?

Va ser una raresa. L’equip estàvem treballant en una altra pel·lícula una mica més ambiciosa del mateix director.

Però, en el confinament per la Covid, Jalmari va escriure una història que portava dins durant molt temps però que no havia tingut temps d’escriure. El 10 de gener del 2021 ens va enviar el guió de Sisu. Suposo que Jalmari pensava que li diríem que una pel·lícula d’acció finlandesa era una bogeria, però ens va entusiasmar a tots.

Sony ens va permetre finançar la pel·lícula i poder rodar-la a la tardor. El 10 de gener d’aquest any ja teníem el primer tall de la pel·lícula, un any clavat! Es va rodar en llocs remots de Lapònia durant cinc setmanes i una altra setmana a Hèlsinki. No vaig poder assistir al rodatge però cada dia m’enviaven tot el que havien rodat el dia anterior.

En una producció es prenen centenars si no milers de decisions, i no totes corresponen al productor executiu, però en una producció petita o mitjana com aquesta moltes d’aquestes decisions les prenem un equip de quatre persones i el director.

Un targarí vivint a Londres i filmant una pel·lícula finlandesa com s’explica?

En un món tan global i comunicat com el d’avui, que un targarí produeixi una pel·lícula finlandesa pot ser sorprenent i fins a cert punt una raresa, però no hi falta sentit. Una pel·lícula és un producte molt costós i per poder monetitzar-la cada vegada es donen més coproduccions internacionals.

Un dels valors que vaig aportar és la meua experiència en la distribució internacional i en el finançament. Juntament amb uns altres dos companys amb experiència en altres camps de la producció ens vam unir amb l’únic propòsit de coproduir aquesta pel·lícula. Jo visc a Londres des de fa ja molts anys, però podria haver treballat en aquesta cinta des de Tàrrega perfectament.

Com va arribar al món del cine?

El febrer de l’any 1999 un altre targarí valent i jo vam fer les maletes i ens en vam anar a viure a Londres amb un anglès de nivell COU més aviat just, de cinc pelat! En aquells temps, Londres era més assequible per al nouvingut. Durant molt temps vaig estar treballant en l’hostaleria –de rentaplats, recollint vasos, de bàrman, cambrer...– i vaig poder compaginar-ho amb estudis sobre mitjans de comunicació. Després em vaig llicenciar en Media per la Universitat de Westminster i, d’una forma totalment casual, vaig començar a treballar dins del món del cine en una companyia de vendes internacionals.

Quinze anys després vaig fundar la meua empresa d’assessorament de distribució i finançament de pel·lícules i ara també estic treballant en producció. El que estic fent no és excepcional, hi ha diversos catalans treballant en la indústria des de Londres!

Té nous projectes?

Ara estic treballant en dotze projectes en diferents fases de producció i de desenvolupament. Alguns són coproduccions, en d’altres hi participo com a financer i en d’altres soc el productor que lidera la producció.

Col·laboro amb el director català Guillem Morales (Los ojos de Julia) en un projecte per a una antologia de terror psicològic, i també amb un director madrileny, Chino Moya (Undergods), en un thriller bastant sanguinari. Ja ho veu, sembla que aviat haurem de tornar a Sitges!

Com veu el futur del cine?

Ha tingut, té i tindrà alts i baixos, nous models de negoci, noves maneres de consumir-lo, noves audiències, i haurem d’adaptar-nos a tots i cada un d’aquests (i més) nous factors. Però sobreviurem.

Continuarem explicant històries per entretenir, informar, denunciar, imaginar.. Es consumeix més audiovisual ara que mai i continuarem a l’alça. Veurem en quina forma anirem consumint continguts, com es presentaran... però produirem molt!.