Museu de Lleida, any 15

Tal dia com avui de fa 15 anys –en un gèlid matí amb boira inclosa– va obrir les portes el nou Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal amb una apoteosi de públic i d’autoritats, en una jornada d’estrena que es va allargar fins a última hora de la tarda amb focs artificials inclosos. No era per a menys, havien passat gairebé vint anys de la firma d’un conveni institucional per impulsar el nou museu, hereu del Diocesà, que només es va activar el 1997 quan es van encendre tots els llums d’alarma amb la reclamació d’obres d’art des d’Aragó. La cessió de terrenys de la Diputació a l’Illa de la Maternitat i uns tretze milions d’euros, la majoria de la Generalitat, van fer possible l’estrena del principal equipament museístic de Lleida, que atresora unes 40.000 obres entre l’àmbit arqueològic i l’artístic.

Encara que el conseller de Cultura de torn, Joan Manuel Tresserras, va presidir l’acte inaugural, el protagonista va ser el bisbe Francesc Xavier Ciuraneta malgrat que feia vuit mesos que havia deixat el càrrec per motius de salut, agreujats sens dubte pels seus anys de lluita titànica contra adversaris dins de la seua pròpia casa (Vaticà, Conferència Episcopal) per salvar l’art de la Franja. El seu successor interí, l’administrador apostòlic Javier Salinas, va beneir el nou edifici però el va deixar amb encert que fos ell qui rebés aplaudiments, agraïments i felicitacions. Curiosament, l’actual alcalde de la ciutat, Miquel Pueyo, també va posar a la foto oficial però no com a primer edil de la ciutat –càrrec que ostentava llavors Àngel Ros– sinó com a delegat del Govern.En complir-se els primers cinc anys, la llavors directora del Museu de Lleida, Montserrat Macià, va reconèixer que “l’eufòria inicial s’ha anat aposentant”.

Aquell 2012, la pinacoteca va tancar amb uns 23.000 visitants, lluny de l’any rècord de l’any 2010, amb més de 36.000.El desè aniversari encara va ser pitjor, però per altres motius. Dos mesos després de l’1 d’octubre i en plena intervenció de la Generalitat per l’article 155 de la Constitució, l’Audiència d’Osca va felicitar el museu el 30 de novembre del 2017 ordenant-li la immediata entrega de l’art del monestir de Sixena. Una ordre que es va acatar per força poc després, l’11 de desembre, amb la polèmica entrada de matinada de la Guàrdia Civil al museu.

L’ombra del litigi de l’art va acabar completant-se entre els mesos de febrer i març de l’any passat, amb el trasllat d’un altre centenar d’obres al Museu Diocesà de Barbastre. En suma, dos pèrdues ínfimes pel que fa a quantitat de peces, però molt significatives en qualitat i sobretot pel simbolisme que representaven: el territori de l’antiga diòcesi de Lleida, aliè a la moderna frontera provincial

Aquest any, el 31 d’octubre es van superar els 17.000 visitants, 1.500 més que en el 2019 prepandèmic El recorregut judicial encara no s’ha tancat, però s’ha ‘perdut’ des del 2017 l’art de Sixena i de Barbastre

Sense oblidar-se d’aquest passat traumàtic, el Museu de Lleida arriba al quinzè aniversari amb forces renovades fruit del pla d’impuls establert per les institucions: més suport pressupostari, remodelació de les sales de l’art gòtic, cessió d’obres per part del Museu Nacional d’Art de Catalunya i de mecenes com Tatxo Benet o Antoni Gelonch. El resultat: a 31 d’octubre ja s’han superat els 17.000 visitants, 1.500 més que en tot el 2019, abans de la pandèmia. En quinze anys, més de 400.000 visitants i usuaris d’activitats, amb una mitjana anual de més de 26.000.