El Museu de Lleida omple buits de Sixena estrenant dos taules gòtiques

Tot just quatre dies després de complir-se cinc anys de la intervenció del Museu de Lleida per al trasllat de l'art de Sixena, la pinacoteca va 'celebrar' ahir aquest trist aniversari amb l'estrena de dos taules gòtiques, del segle XV del Mestre de Vielha, acabades d'adquirir per la Diputació per 70.000 euros, que ja s'exhibeixen a l'exposició permanent. Ahir va ser una gran jornada per al Museu de Lleida. Es reflectia a les cares del director, tècnics i conservadors de la pinacoteca. No s’estrena cada dia una obra d’art gòtica de la segona meitat del segle XV.

I més després del trist aniversari, diumenge passat, quan es van complir cinc anys del polèmic trasllat de l’art de Sixena, amb entrada inclosa a l’edifici d’un comando de la Guàrdia Civil, en plena intervenció de la Generalitat en virtut de l’article 155 de la Constitució. El record va sobrevolar a la presentació de dos taules dedicades a sant Damià i sant Sebastià, de gairebé 2 metres d’alt, d’un retaule gòtic d’origen desconegut, adquirides per la diputació de Lleida per 70.000 euros a una família de Valls. Les dos peces ja lluen a les sales de l’art gòtic de l’exposició permanent del museu, remodelades la primavera de l’any passat després de l’entrega a Aragó de l’art de Sixena i de Barbastre.

El director del Museu de Lleida, Josep Giralt, es va mostrar exultant al valorar la nova incorporació a la col·lecció, atribuïda al Mestre de Vielha. “Va ser un dels quatre grans artistes que van treballar a la zona de Lleida i la Franja al segle XV, amb Pere Garcia de Benavarri, Jaume Ferrer i Pere Espallargues”, va recordar Giralt. Aquestes dos taules completen d’aquesta manera la bona representació artística al museu d’aquest pòquer d’artistes gòtics.

De fet, del Mestre de Vielha, la pinacoteca només en conservava fins ara a les reserves la taula de sant Pere i Calvari, originària de Peralta de Alcofea i també en litigi (vegeu el desglossament de la dreta).Giralt va destacar que “no sabem l’origen del retaule del qual formaven part aquestes dos taules, però el Mestre de Vielha va treballar fonamentalment per Ponent i la Franja. Esperem que aviat els investigadors puguin posar nom a l’artista”. De fet, un dels especialistes de l’època, l’historiador de l’art lleidatà Alberto Velasco, apunta que aquest pintor desconegut podria ser Bartomeu Garcia, fill de Pere Garcia de Benavarri.

Giralt també va explicar que, abans de la presentació, les dos taules van ser objecte d’una restauració, que va incloure la neteja i conservació de la policromia, al mateix laboratori del Museu sota la direcció de Núria Gilart.Per la seua part, el president de la Diputació i un dels patrons del Consorci del Museu, Joan Talarn, van remarcar que la corporació provincial seguirà treballant per “fer créixer aquest equipament cultural, un referent a les terres de Lleida i de l’art en general”.A l’acte de presentació de les dos peces també van ser presents el bisbe de Lleida, Salvador Giménez; i el director dels serveis territorials de Cultura de la Generalitat a Lleida, Albert Turull.

“Continuarem reclamant allò que és nostre”

Amb la compra i cessió d’aquestes dos obres d’art gòtic, el president de la Diputació, Joan Talarn, va voler ahir “explicitar el nostre compromís amb el Museu de Lleida per convertir-lo en un referent de l’art i la cultura”. Sobretot, a través de dos peces que “ens expliquen com a territori històric de Lleida i la Franja, més enllà de fronteres administratives provincials”, en al·lusió a l’autor, el Mestre de Vielha, un artista que va treballar per Ponent i tota la Franja.

En aquest sentit, Talarn no es va oblidar del litigi de l’art amb Aragó. “Continuarem reclamant allò que és nostre, mai renunciarem”, va assegurar un dels patrons del Consorci del Museu de Lleida, amb referència a les obres que van sortir del Museu fa cinc anys en direcció al monestir de Sixena –des d’aleshores tancat al públic en diverses ocasions; ara ho està des de l’estiu–, on les peces es guarden als antics dormitoris d’un edifici en restauració. La reclamació del Museu i la Generalitat es troba a l’espera d’una decisió del Tribunal Constitucional.

També va recordar el litigi pel centenar d’obres de la diòcesi de Barbastre-Montsó, encara pendent del recurs a l’Audiència d’Osca i que s’exhibeixen des de l’any passat, de forma provisional, al Museu Diocesà de Barbastre.D’altra banda, el bisbe de Lleida i el Museu tampoc obliden cap altre litigi latent: el frontal de Berbegal i la taula de sant Pere i Calvari i la portada de l’església d’El Tormillo de Peralta de Alcofea, pendents de la reclamació del bisbat d’Osca.

“Aquestes obres havien de ser a Lleida”, diuen els expropietaris

La història d’aquestes dos taules gòtiques es perd en la dispersió de l’art provocada per la Guerra Civil. El que sí que se sap és que van aparèixer en una de les col·leccions privades d’art més importants de Catalunya, la de l’empresària industrial del tèxtil Tecla Sala (1886-1973).

Va ser l’antiquari de Valls Enric Ribé el que va mediar perquè el seu cosí, el comerciant Josep Maria Domènech, les comprés fa dècades. Aquest va morir fa deu anys i els fills (dos dels quals, Albert i Josep Maria, van ser ahir al Museu) les han venut a la Diputació. Tots dos van explicar que “ens va impactar veure per televisió la sortida de l’art de Sixena i, com que l’autor de les peces és el Mestre de Vielha, vam pensar que el Museu de Lleida seria el millor lloc per exhibir-les”. A més, “a Tarragona tampoc hi ha un museu d’aquestes característiques”, van afegir.