Martí Domínguez: "És el part el que ens ha convertit en éssers humans"

Distòpica, però no tant. A les primeres pàgines de Mater l’escriptor i biòleg valencià Martí Domínguez sembla iniciar una trama molt contemporània. I gairebé ho és. Mater, premi Proa, és una novel·la d’anticipació que situa l’acció en un futur proper, en una societat de posthumans en què els fills no s’engendren a l’úter femení, sinó que, lliures de tares incapacitants i malalties hereditàries, es gesten en biosacs. En aquest context Zoe, la protagonista, descobreix que està embarassada, com les humanes primitives que viuen en colònies rurals fora de la ciutat, i per evitar convertir-se en una rata de laboratori, atesa l’expectació que causa la seua gestació, fuig amb Charles, un amic posthumà, també inadaptat. Ciència-ficció? Llibre d’aventures? Novel·la filosòfica? A Martí Domínguez no li agraden els gèneres, les etiquetes.

“En totes les entrevistes que em fan parlo més de biotecnologia que de literatura”, diu resignat. Però és que Mater planteja molts debats ètics que ja estan sobre la taula. “Els avenços científics van en la direcció que plantejo.

És un futur plausible.” De fet, va concebre la novel·la durant una estada a Boston, meca de la biotecnologia, becat per la Universitat de Harvard. Però sobretot, el que li interessava era reflexionar sobre la maternitat, sobre com “el part ens fa humans”. El bipedisme va estrènyer el canal obstètric i per això “naixem abans de temps d’una manera gairebé màgica”, però tan indefensos que s’estableixen uns llaços parentals que no es donen en altres espècies.

“Sense visionaris no avançaríem”

El genetista britànic J.B.S Haldane va encunyar el terme ectogènesi el 1924 per referir-se al desenvolupament d’embrions i fetus fora de l’úter matern i va predir que el 2074 seria la forma més habitual de gestació. “Haldane era molt d’esquerres i concebia l’ectogènesi com un camí cap a la igualtat real, perquè alliberava la dona de la maternitat.” Aldous Huxley en el seu cèlebre Un món feliç parodia aquesta teoria, compartida amb el seu germà i biòleg evolutiu Julian Huxley. “Se’n riu, però sense visionaris no avançaríem.”