Màrius Torres, clàssic immortal

Per setè any consecutiu, l’escultura del poeta Màrius Torres al Canyeret de Lleida, al costat de l’ascensor de la Seu Vella, va tornar a omplir-se de pètals de roses en l’aniversari de la seua mort –el 29 de desembre del 1942 al sanatori de Puig d’Olena, al Moianès, víctima de la tuberculosi–, data de la qual ahir es van complir 80 anys. Un centenar de persones es van citar davant del bust escultòric erigit el 1992, en el 50 aniversari de la seua mort. Carmina Pardo, presidenta de l’Ateneu Popular de Ponent –entitat impulsora d’aquest acte de record–, va agrair a la Paeria la “dignificació” del bust de Màrius Torres, després que l’any passat denunciés la desaparició d’un element de l’escultura, la ploma que subjecta el poeta amb la mà dreta.

L’alcalde, Miquel Pueyo, va destacar aquesta restauració i va recordar com l’autor de La ciutat llunyana “va morir lluny de la família, llavors a l’exili”. Meritxell Gené i Jordi Gasion van obrir l’acte amb música, interpretant la cançó Presència. “El seu germà Víctor Torres em va dir en una ocasió que era el seu poema preferit, dedicat a la mare”, va revelar la cantautora.

Una desena d’entusiastes de Màrius Torres van llegir algunes de les seues creacions, entre ells l’expresident de l’Ateneu, Salvador Escudé, ànima d’aquest homenatge popular des del 2016. El responsable de la càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida, Joan Ramon Veny, va reclamar el suport de les institucions per editar l’obra completa d’aquest “clàssic immortal”. “Des de la càtedra vam iniciar fa 10 anys els dos volums de la seua poesia, però falta encara la resta de la seua producció literària i la correspondència”, va explicar.