Secrets de la Seu Vella

L'enginyer industrial lleidatà Ramon Drudis, divulgador de la ciència astronòmica, revela a través de vídeos a les xarxes socials algunes curiositats arquitectòniques de l'edifici de la Seu Vella poc conegudes. Després d'anys d'investigació, també treu a la llum detalls escultòrics vinculats sorprenentment a l'astronomia.

El lleidatà Ramon Drudis és enginyer industrial però la seua gran afició de tota la vida és la ciència astronòmica. I la seua gran passió, divulgar l’astronomia, com ja fa en els últims anys de forma periòdica amb xarrades en escoles i reportatges a SEGRE.

Ara ha fet un pas més i ha saltat a les xarxes socials donant a conèixer detalls singulars i sorprenents del monument més emblemàtic de Lleida, la Seu Vella, alguns dels quals vinculats a l’astronomia. Ja ha publicat dos minidocumentals al canal divulgatiu Mil Històries (que poden veure’s a www.youtube.com/@mil_histories), impulsat per la periodista Gina Raymat i Enric Cortés, responsable de projectes audiovisuals de Trévol TV.A la primera càpsula de vídeo, Drudis descobreix alguns secrets astronòmics que s’amaguen en diversos capitells escultòrics de l’interior del temple, que costen d’observar a simple vista pel visitant ja que s’alcen a bastants metres d’altura respecte al terra. “Ja fa una vintena d’anys que em va cridar l’atenció la relació de l’astronomia i la construcció de la Seu Vella, dirigida pel mestre d’obres Pere de Coma”, explica Drudis, que no només ha repassat de dalt a baix parets, columnes i capitells de l’edifici sinó que també ha bussejat a l’Arxiu Capitular de Lleida i altres arxius històrics per a la seua investigació.

En les fotografies que il·lustren aquest reportatge poden veure’s la presència d’estrelles esculpides en pedra, fins i tot un cometa, i de figures mitològiques com Atles i Hèracles, vinculades també a l’astronomia, com la cúpula celeste o la Via Làctia, respectivament.Pel que fa al segon vídeo, Drudis també revela detalls arquitectònics de l’edifici que van més enllà dels simples fets curiosos. Per exemple, l’orientació del temple en direcció nord-est en lloc de la clàssica cap a l’est dels temples romànics, a causa de l’orografia del Turó, cosa que provoca una singular entrada dels rajos del sol per un dels finestrals de l’absis, cada any únicament els dos dies dels equinoccis de primavera i tardor.O les mesures de la nau central: si dividim l’eix longitudinal (42,5 metres) pel transversal (25,25 metres), el resultat és 1,61, el número auri, que “pot trobar-se també en l’arquitectura del Partenó d’Atenes o Nôtre Dame de París, en l’home de Vitrubi de Leonardo da Vinci o en la mateixa naturalesa, a l’espiral de la closca del caragol o bé en la flor del gira-sol”, afirma.O el número 8, el de la perfecció en l’Antiguitat, present en nombrosos espais del temple, des del campanar octogonal fins al cimbori amb cúpula octogonal o les tres rosasses de vuit obertures.