POLÍTICA CULTURAL ARQUEOLOGIA
Tombes obertes a Guissona
Excaven 270 sepultures de l'antic cementiri de la localitat, on s'alçarà el nou Museu Eduard Camps || Traslladaran les restes a la nova necròpolis
Un equip de dotze arqueòlegs i antropòlegs ha obert i excavat aquests dies fins a 270 sepultures de l’antic cementiri de Guissona, un espai en el qual pròximament començaran les obres de construcció del nou Museu Eduard Camps. Fins ara, la zona era utilitzada com a parquing del parc arqueològic romà de Iesso. El director del museu, David Castellana, va explicar ahir a SEGRE que el cementiri estava localitzat però no es pensava que comptés amb aquesta alta densitat de sepultures, ja que la zona va ser utilitzada com a necròpolis només durant noranta anys, entre el 1770 i el 1860.
Es tracta d’uns 2.000 metres quadrats de superfície en què, disposades en fileres, ara poden veure’s sepultures d’adults i també una zona de tombes infantils. Els esquelets estan enterrats en caixes i embolicats en mortalles, de les quals s’han trobat algunes restes. També s’han trobat alguns objectes com rosaris, medalles i arracades.
Els arqueòlegs van treure a la llum la sepultura d’una dona embarassada i una altra d’un home amb un nen a sobre. Com a curiositat, a la zona excavada van localitzar diversos cranis agrupats. Segons recorden alguns avis de Guissona, fa molts anys els nens de la localitat els havien utilitzat de pilotes per jugar a futbol.
Una vegada finalitzada l’excavació, se sol·licitarà permís al servei d’Arqueologia de la Generalitat per traslladar les restes a l’actual cementiri de Guissona. El volum d’aquesta excavació retardarà uns mesos l’inici de les obres de l’edifici del nou museu, previstes per a aquest 2023. Els treballs es duen a terme amb una ajuda de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de 260.000 euros, gràcies a la qual també s’està aixecant una coberta a la zona de les termes romanes.Val a recordar que l’ajuntament va adjudicar el desembre passat per 101.000 euros la redacció del projecte del nou museu, que contempla una inversió de 4,5 milions d’euros.
El projecte es presenta per fases amb un termini total d’execució de 10 anys, amb la participació de la Generalitat (que aquest any hi destinarà 600.000 euros), l’Institut d’Estudis Ilerdencs (250.000) i el mateix municipi (100.000). La primera actuació consistirà a construir en aquests terrenys el mòdul subterrani, les sales de dipòsit del futur museu. A la part superior s’alçarà en una segona fase l’edifici principal, amb la zona de recepció de visitants.