Imma Monsó 'torna' a la Ribagorça dels seus pares

Dos anys després de publicar el relat llarg nadalenc Germanes al segell Univers, l’escriptora lleidatana Imma Monsó tornarà a finals del mes que ve a les llibreries amb una nova novel·la, La mestra i la bèstia, ara a l’editorial Anagrama. Una obra en la qual ha treballat durant més de quatre anys perquè, per primera vegada, ha hagut de submergir-se en arxius i hemeroteques per ambientar una història en què la protagonista, una jove mestra, arriba el 1962 a la seua primera destinació, Dusa, un nom de novel·la per a un poblet de la Ribagorça. “Totes les meues novel·les passaven en el temps actual i tenia moltes ganes de visitar aquella època, la de la generació dels meus pares”, va explicar a SEGRE.

“Vilaller i la Ribagorça era la terra del meu pare, i la mare també va fer de mestra allà”, va recordar Monsó, que ha inclòs en aquesta obra “moltes històries que em van explicar de les escoles rurals de la comarca i també de Montanui i la Franja”. L’escriptora lleidatana va explicar que “és una zona que sempre he tingut idealitzada, com les muntanyes, un referent idíl·lic als meus llibres”. De fet, la novel·la amb què es va donar a conèixer el 1996, No se sap mai, ja estava ambientada en una casa familiar a la muntanya, i el seu anterior relat, Germanes, en una reunió familiar a Aran.

La mestra i la bèstia “és una novel·la d’iniciació, la d’una jove, tímida, ingènua i insegura, que es fa adulta confrontant-se amb un poble al qual va amb poques pretensions: tenir una casa i poder viure allunyada d’un passat familiar especial, immers en un silenci relacionat amb la dictadura”, va explicar l’escriptora sobre la protagonista, “que va ser educada per la seua mare, de tendències republicanes, fora de l’àmbit franquista i els preceptes de la Secció Femenina”. “Revisitant aquest context històric t’adones de com ha canviat el món de la dona des d’aquella època d’opressió i repressió de la dictadura”.

“Ja feia anys que tenia ganes de treballar amb Anagrama”Una altra novetat de l’escriptora lleidatana és el seu fitxatge per l’editorial Anagrama. “Sempre vaig estar molt bé i tranquil·lament al Grup 62, que després ha format part de Planeta..., però els editors han anat canviant”, va comentar Monsó, que va assegurar que “la meua idea d’anar a Anagrama venia de temps enrere, tenia moltes ganes d’estar amb ells, però d’entrada no publicaven en català”.

L’escriptora va donar les seues raons: “A les grans editorials, la manera de produir és per especialitats, amb gent diferent encarregada de cada etapa del llibre; en canvi, a Anagrama les mateixes persones, de fet els editors, s’encarreguen del seguiment de tot el procés des del primer moment, estàs sempre més acompanyada.” Monsó també va recordar que el seu acostament al prestigiós segell fundat per Jorge Herralde ja es va produir formant part des del 2016 del jurat del premi Anagrama de novel·la, compartint tasca amb el seu amic Sergi Pàmies. Ara, l’escriptora lleidatana arribarà a la cita de Sant Jordi amb nova novel·la. “Espero que tot vagi millor aquest any, encara que la diada caurà en diumenge!”, va concloure.