Adeu a Villaronga, geni de 'Pa negre'

El director de cine Agustí Villaronga va morir la matinada de dissabte a diumenge als 69 anys d’edat després d’una llarga malaltia envoltat de la seua família i dels seus amics, segons va informar l’Acadèmia del Cinema Català. Villaronga (Palma de Mallorca, 4 de març del 1953) va ser autor d’emblemàtiques pel·lícules com Tras el cristal (1986), El mar (2000) –premi Manfred Salzberg del Festival de Berlín– o la celebradíssima Pa negre (2010), cinta cinematogràfica aquesta última que va aconseguir nombrosos premis –13 Gaudís i 9 Goya–, que narra les dificultats de la postguerra a les zones rurals i que va ser la primera cinta en català a optar als Oscars. El 2012 va rebre a la Mostra de Cinema Llatinoamericà el Premi Jordi Dauder.

Al recollir-lo a Lleida va destacar que ho feia “amb orgull perquè era un actor que jo admirava i perquè, abans de morir, ell em va voler concedir aquesta distinció no només per Pa negre sinó perquè deia que me’l mereixia de molt abans”. Ahir es va convertir sense voler-ho en protagonista de la gran nit del cine català i els Gaudí es van convertir en un homenatge a la figura d’aquest gran professional. De fet, la gala es va canviar precisament per honrar aquest autor clau i referent del setè art no només a Catalunya gràcies a les seues grans obres.Entre la vintena de pel·lícules que va dirigir destaca, també, El nen de la lluna (1989), amb la qual va guanyar el Premi Goya a guió original, o Incerta glòria (2017), que va estar així mateix nominada a diversos premis.

El seu últim treball cinematogràfic ha estat la comèdia Loli Tormenta, que està previst que s’estreni aquest any. Quan rodava aquesta última cinta l’agost passat, en plena onada de calor, admetia que es cansava de forma especial, afectat ja de càncer, però aquesta era una pel·lícula molt especial per a ell. Conegut per pel·lícules amb rerefons dramàtic, el seu film pòstum és, al contrari, la seua primera comèdia.Entre els nombrosos premis que ha rebut al llarg de la seua carrera, destaquen el Premi Nacional de Cultura de Cine (2001), el Premio Nacional de Cinematografía del ministeri de Cultura (2011) i la Medalla d’Or al Mèrit en Belles Arts (2021).Villaronga es va llicenciar en Història de l’Art a la Universitat de Barcelona i en els inicis va compaginar la tasca de professor d’imatge, crític cinematogràfic i la direcció artística teatral abans de la seua incursió darrere de les càmeres.

Els inicis van ser difícils, en especial a l’hora d’aconseguir finançament per als primers llargmetratges, cosa que li va fer pensar fins i tot a llançar la tovallola.L’Acadèmia de Cinema Català, en un comunicat, ha destacat el seu “talent, la seua sensibilitat, la seua enorme capacitat d’estimar tot el que tocava” i que “les seues pel·lícules quedaran per sempre”.