“Carrasco és poc conegut”

“Manuel Carrasco i Formiguera (1890-1938) és una figura clau per entendre la història passada i present del catalanisme i un dels polítics que han deixat una empremta més profunda en la història de Catalunya a la primera meitat del segle XX. Tot i així, no se li ha donat prou importància perquè el conjunt de Catalunya el conegui”, va explicar ahir a SEGRE l’historiador Lluís Duran abans de la presentació del seu últim llibre, Manuel Carrasco i Formiguera. Pensament i acció.

Per una Catalunya lliure i socialment justa a La Fatal. Carrasco va ser un dels protagonistes del Pacte de Sant Sebastià (1930), en el qual es van citar els principals partits republicans espanyols amb l’objectiu d’acabar amb la monarquia i, a més, també va ser l’elegit per Macià per negociar el govern provisional de la República Espanyola. Malgrat la seua rellevància, Duran indica que Carrasco va ser un incomprès al ser un home d’esquerres, catòlic i catalanista radical.

Per aquest motiu, l’autor va creure necessari estudiar la cara política del personatge. “La vida i la tràgica mort de Carrasco, afusellat el 9 d’abril del 1938, ja havien estat explicades als 80 per Josep Benet i Hilari Raguer, però faltava un assaig sobre el seu pensament i acció, tan singulars com incompresos en la seua època”, va assenyalar Duran. Al llibre també aborda la relació de Carrasco amb Ponent.

“La seua família materna procedia de Florejacs. A més va ser amic del primer alcalde republicà de Balaguer, Xavier Rubies, que el va ajudar a refugiar-se a la Noguera abans d’exiliar-se a França”.

Rosana Andreu presenta el seu debut a la novel·la negra

L’escriptora tarragonina Rosana Andreu va presentar ahir a la irreductible la seua estrena en la novel·la negra, Una taca de sang, en la qual denuncia la violència de gènere des del punt de vista del teixit social proper. Es tracta d’una obra de capítols breus ambientada en una petita plaça de barri en la qual es troben diferents comerços. La quotidianitat es veu trencada quan l’Albert apunyala, a la vista de tothom, la Geannina. “M’agraden les històries corals en les quals es poden veure diferents punts de vista, per això en aquesta història no hi ha una investigació policial i l’assassí es coneix des del principi. Són els mateixos veïns els que van explicant què succeeix durant les 48 hores posteriors a l’assassinat”, va explicar Andreu.