Les claus de l'“assalt militar” al Museu de Lleida, en un llibre

“Convertir la zona de la Franja, que històricament ha estat com una membrana, en una barrera.” Aquesta és l’“obsessió” d’Aragó, segons el catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de Lleida Flocel Sabaté, que ha buscat les claus històriques i, sobretot polítiques, que hi ha subjacents en el litigi de l’art del Museu de Lleida. Un cas que va arribar a la seua màxima expressió de cruesa fa poc més de cinc anys, amb l’entrega de les obres d’art de Sixena, en el marc d’una operació nocturna amb entrada inclosa a la pinacoteca d’un comando de la Guàrdia Civil, en plena intervenció de la Generalitat per l’article 155 de la Constitució. El medievalista lleidatà ha volgut commemorar aquest trist aniversari amb la publicació del llibre Assalt militar en un museu a Catalunya en el segle XXI (Edicions Sidillà), un volum de poc més de 125 pàgines en el qual detalla la nit i l’endemà al matí d’interlocutòries i, sobretot, posa en context els fets en el marc de la relació entre Aragó i Catalunya, i també l’Estat espanyol.

De fet, el llibre sorgeix arran d’un ampli article que Sabaté va escriure en francès el 2019 per a la revista Écrire l’histoire, a petició del Centre National de la Recherche Scientifique, “perquè en els àmbits culturals europeus no entenien com era possible que haguessin entrat forces armades en un museu europeu al segle XXI”. “Des de l’estranger no s’entenia per què s’emportaven unes obres d’art que eren en un museu per col·locar-les en un monestir, amb prou feines a 60 quilòmetres de Lleida, i sense les condicions necessàries per conservar-les i exposar-les. De fet, l’edifici encara segueix en obres”, va destacar l’historiador de la Universitat de Lleida.Finalment, un resum de l’article va aparèixer publicat en aquesta revista gal·la el 2021, i poc després va aparèixer al complet traduït a l’anglès a la revista acadèmica de la UdL Imago Temporis.

Medium Aevum, dirigida a la comunitat científica. Ara, amb aquest llibre en català, que presenta un text revisat i lleugerament ampliat acompanyat de fotografies, “s’obre un vessant divulgatiu i no tan estrictament científic, dirigit al públic de carrer”, explica l’autor sobre un volum que “ajuda a entendre tot el que va passar, dona les claus del context en què va succeir i per què ocorren aquestes coses”

“A l’estranger no s’entén per què s’emporten l’art d’un museu a un monestir a només 60 km”

Sabaté ha posat l’accent en “l’ús de la història i del patrimoni cultural per fomentar identitats col·lectives sota el lideratge d’autoritats públiques, amb la finalitat de construir noves identitats a partir del conflicte.” “Les autoritats polítiques d’Aragó busquen la cohesió d’aquesta comunitat, amb una àmplia zona geogràfica que sempre històricament ha mirat cap a Lleida”, afirma el medievalista. “I per crear aquesta cohesió i identitat aragonesa, res millor que ser anticatalans.

Tot emmarcat en una voluntat regionalista, de cohesió regional, que lliga amb el sentiment nacional espanyol”, afegeix l’historiador sobre el rerefons polític del litigi de l’art. Un enfrontament que l’any 2021 va viure el seu penúltim (?) capítol amb l’entrega també d’un altre lot d’obres d’art al bisbat de Barbastre.