Emili Bayo torna amb una història carregada d'emocions

L’escriptor lleidatà Emili Bayo (1961) ha tornat a l’aparador literari amb la novel·la Després de la tempesta (La Magrana), tres anys després de la seua anterior obra, El mañana sin mí, amb la qual va guanyar a finals del 2019 el premi València de narrativa. Entremig, tota una pandèmia i la seua jubilació l’any passat com a professor d’institut. De fet, “vaig aprofitar els primers dies del confinament, el març del 2020, per començar a escriure aquesta nova història, que portava al cap des de feia temps”, va explicar ahir a SEGRE l’autor, que també ha tornat al català.

“Sempre m’he definit com un escriptor bilingüe; decideixo en quina llengua escric en funció de la història”, va assegurar Bayo. En aquest cas, tenia sentit el català perquè l’acció de Després de la tempesta s’ubica al delta de l’Ebre, just una setmana després de les destrosses provocades en aquesta zona el gener del 2020 pel temporal Glòria: “Volia parlar de tres personatges de diferents generacions que es troben en una situació convulsa, colpejats per la vida, i el marc de la història era ideal, el Delta colpejat pel Glòria.” En aquest sentit, “el Delta es converteix també en un personatge de la novel·la”, va comentar l’escriptor lleidatà sobre una ubicació geogràfica que ha conegut de primera mà com a professor d’institut a la Ràpita. A l’obra, una casa al municipi de Deltebre acull els tres protagonistes: un vell misantrop dolgut amb la societat, una periodista fugitiva d’un maltractador i la seua filla, una adolescent en conflicte amb el món.

Els tres busquen refer-se del temporal que ha remogut les seues vides. Edmond, d’uns setanta anys, ha decidit retirar-se de la vida col·lectiva, anys després del seu activisme polític a l’època de la Transició. Era germanastre del pare d’Anaïs, que fuig del maltractament de la seua parella a Barcelona, acompanyada de la seua filla Coia, de tretze anys.

Edmond explicarà a Anaïs la relació que va mantenir amb el seu pare i el seu recorregut vital des de finals del franquisme. Una història de secrets familiars, amb un rerefons polític que desencadena una tempesta d’emocions. “És una novel·la sobre les relacions humanes i una reflexió també sobre la solitud”, va resumir Bayo, que va destacar les apostes tècniques, des de l’ús de la perspectiva fins al llenguatge propi d’algun protagonista, amb trets dialectals del tortosí.D’altra banda, Bayo va revelar que ja està acabant una nova novel·la, “la continuació” de Puta pasta, la història de gènere negre amb què va guanyar l’any 2015 el premi Crims de Tinta. “Serà un cas nou amb els mateixos personatges”, va afegir, malgrat que caldrà esperar fins a l’any que ve per llegir-la.