PUBLICACIONS NOVETAT
Albert Velasco explica per a què serveix un historiador de l'art
En un llibre divulgatiu amb històries 'pròpies' sobre el patrimoni artístic
L’historiador lleidatà de l’art Albert Velasco, ahir a l’exposició permanent del Museu de Lleida.
“No salvem vides, però contribuïm a un món millor reconstruint el gran trencaclosques que és el nostre passat, que a la fi conforma la nostra identitat”, assegura l’historiador de l’art Albert Velasco (Lleida, 1976). Per això, amb l’objectiu de divulgar la tasca dels especialistes en aquesta branca de les ciències socials, Velasco publicarà el proper 22 de febrer el llibre A la recerca de l’obra perduda (Pòrtic), “una picada d’ullet en el títol entre Indiana Jones i Marcel Proust”, somriu aquest doctor en Història de l’Art per la Universitat de Lleida. No és el primer llibre que firma.
Compta amb més de mitja dotzena de publicacions acadèmiques, algunes de compartides. Però aquesta és la primera dirigida al ciutadà corrent, per donar a conèixer el treball d’un historiador de l’art des de dins, per ensenyar per a què serveix el seu treball. “I amb un marcat objectiu d’entreteniment, una cosa a la qual habitualment els historiadors i científics no s’han dedicat en excés en les seues disciplines”, comenta sobre un llibre en què narra una vintena d’històries sobre el patrimoni artístic lleidatà en les quals, d’una manera o altre, es va convertir en els últims anys en protagonista principal o secundari, com si fos l’Indiana Jones de l’art medieval.
Professor a la Universitat de Lleida des de fa més de tres anys, Velasco va ser tècnic conservador del Museu de Lleida entre 2007 i 2019. Evidentment, una llarga etapa que ha marcat la seua trajectòria professional. I això es reflecteix en el llibre des del primer capítol, dedicat “al pitjor dia de la meua vida com a historiador de l’art, l’episodi nefast de l’assalt policial per l’art de Sixena al Museu de Lleida l’11 de desembre del 2017, que sempre convé recordar; un atemptat a la integritat d’una institució pública que mai no s’havia vist en la història de la museologia internacional”.
Però l’historiador i escriptor promet que la majoria d’històries del llibre són positives. Com provar de reconstruir la vida del pintor Pere García de Benavarri gairebé 600 anys després que es convertís en un dels artistes més notables de la seua època a la zona de Ponent, la Franja i Osca. O l’estratègia per aconseguir que la Mare de Déu de les Avellanes acabés al Museu de Lleida i no al MNAC a Barcelona.
O com va descobrir una excepcional ampolleta esfèrica de producció persa dels segles IX-X al santuari romànic de Santa Maria de Cap d’Aran, que fins llavors havia passat com una “ampolleta dels xinesos”. Velasco explica “el revers de la investigació, des del punt de vista més sentimental, més passional, per transmetre al lector l’emoció, l’entusiasme per descobriments com aquest”.
