Passió i violència a Arbeca

Joan Puig i Ferreter (1882-1956) va ser un important dramaturg del modernisme català, autor d’obres aclamades a la seua època com Aigües encantades (1908) i El cercle màgic (1929). Aquest escriptor tarragoní va ser a més un polític actiu d’ERC durant la Segona República, que va acabar refugiant-se a França com a ministre de Justícia del Govern a l’exili. Totes les seues biografies indiquen que el seu pare biològic va ser un ric terratinent que mai no el va reconèixer.

Ara, alguns familiars i estudiosos han confirmat el nom del seu progenitor: Jaume Esqué, un cacic originari d’Arbeca. Aquest culebró va arrancar el 1875, quan aquest ric arbequí es va casar amb Cinta Puig i Ferreter, una noia de 19 anys de la Selva del Camp. Però Esqué, molt poc després, va acabar mantenint relacions íntimes amb la germana de la seua esposa, Maria Consol.

El 1881 es va desencadenar el daltabaix familiar. La seua cunyada va quedar embarassada i Esqué la va obligar a casar-se amb un altre home, Joan Fortuny, que, al descobrir l’embaràs, tampoc no va voler reconèixer el nadó que estava per arribar. La partida de bateig de Joan Puig i Ferreter descriu l’afront: “Al tal nen no el reconeixia com a fill propi per no haver mediat els cent vuitanta dies des que va contreure el matrimoni fins al dia de la data del naixement” (...) i Fortuny “suplicava que no constés el seu nom ni el dels seus pares difunts a la partida de baptisme del nen”.

El mateix Puig i Ferreter, que va adoptar els dos cognoms materns, revelaria després per escrit la identitat del seu pare, sense citar noms: “El meu naixement no va alegrar ningú. Ni al marit de la meua mare, perquè sabia que el fill no era seu; ni a la meua mare, perquè el meu naixement significava per a ella l’esclat d’una catàstrofe; ni al meu pare (el cunyat de la meua mare), perquè temia que es descobrís la seua infàmia.”Jaume Esqué va continuar vivint a la Selva del Camp uns anys més, per després traslladar-se a Reus i, quan va morir el seu pare, va tornar a Arbeca. Tenia moltes propietats i residia a la casa familiar, un gran edifici de nou balcons del carrer Sant Jaume, a prop de la plaça Major.

A l’estiu solia traslladar-se a la Selva del Camp. Joan Puig i Ferreter recorda a la seua obra Camins de França haver-se trobat el seu pare biològic pel carrer: “Estava jugant amb altres nens, quan va passar un senyor muntat a cavall molt de prop. Ens vam dispersar per por de ser trepitjats.

Una dona li va cridar indignada: «Mata’l, mata el teu fill si t’atreveixes!» La dona es va adreçar després a mi: «Veus? Aquest és el teu pare. Quan siguis gran, l’has de matar»”.

Alineat al bàndol reaccionari

Jaume Esqué va seguir vivint a Arbeca fins que es van desencadenar els esdeveniments de la Setmana Tràgica de Barcelona (1909) en contra del reclutament forçós de la guerra del Marroc. En solidaritat amb els subversius, diversos veïns d’Arbeca es van organitzar per incendiar un tren de la línia Lleida-Tarragona que circulava per l’estació de la Floresta (a quatre quilòmetres).

Segons va escriure el difunt historiador local Antoni Pau, “una denúncia d’un veí acusava les autoritats municipals [llavors d’ordre liberal] d’haver permès aquell fet”. El denunciant va ser precisament Jaume Esqué, alineat al bàndol més conservador del poble (el seu pare va ser també alcalde al segle XIX). Els seus familiars reconeixen que va ser ell que, al galop sobre una euga, va viatjar de nit des d’Arbeca fins a Lleida per acusar davant de la Guàrdia Civil tot el consistori d’aquell incendi.