L'escriptor Josep Piera, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

L’escriptor valencià Josep Piera i Rubió ha guanyat el 55 Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, ha anunciat el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, aquest dimecres en roda de premsa a Barcelona. D’acord amb les bases, el guardó, dotat amb 20.000 euros, s’atorga a una persona que per la seua obra literària o científica en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seua tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels territoris de parla catalana.

La seva vessant cívica a l’hora d’articular des del País Valencià el sistema literari català expliquen, en bona part, la seva trajectòria, així com les adaptacions i versions dels poetes araboandalusos, la traducció dels poetes italians i l’actualització i la difusió dels clàssics. Amb la seva militància i compromís amb la llengua, la literatura i el país, ha esdevingut una figura clau entre la Generació dels 70 i les posteriors.

Piera ha donat una nova vida als poetes Ausiàs March i Teodor Llorente, biografiant-los i fent-los presents en recitals, en publicacions, i en projectes discogràfics. Com a poeta inicia les seves publicacions en català a principis dels anys 70, quan va ser seleccionat a l’antologia 'Carn fresca' de joves poetes valencians, una antologia que va marcar un abans i un després en la creació, renovació i modernització de la poètica valenciana. Això va coincidir amb els inicis de la coneguda com a Generació dels 70, de la qual Josep Piera en serà un dels màxims representants.

En aquesta època també col·labora activament en la creació de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), formant part del primer equip directriu juntament amb Josep Maria Castellet, Jaume Fuster, Josep Maria Llompart i Enric Valor, entre d’altres. També va participar activament en la represa del PEN Club català, del qual va ser-ne vicepresident pel País Valencià. Després d’ocupar una vocalia, del 1981 al 1985 va ser vicepresident pel País Valencià de l’AELC, i posteriorment ho va ser també del PEN català (1987-1995).

Alhora, va participar de la direcció dels Encontres d’Escriptors de la Mediterrània de principis dels 80 organitzats per l’Ajuntament de València. El curs 1985-86 va ser lector de català a l’Istituto Universitario Orientale de Napoli, a la càtedra del professor Giuseppe Grilli. D’aquesta experiència napolitana naixeria un dels seus llibres més celebrats, 'Un bellíssim cadàver barroc', publicat també en italià, i el qual la crítica el va considerar una aportació insòlita dins de la narrativa de viatges dedicada a la ciutat partenopea.

A la tornada de Nàpols se li agreujà una malaltia abans no diagnosticada que el mantingué ingressat durant més d’un any (1988) a l’hospital Francesc de Borja de Gandia. D’aquesta experiència publica 'Ací s’acaba tot', un viatge real i mental on la malaltia i la vella Europa, representada per l’illa de Sicília, en són protagonistes.

El jurat d’aquesta edició està format per Marc Artigau, Judit Carrera, Martí Domínguez, Àngels Gregori, Ingrid Guardiola, Maria Rosa Lloret, Isidor Marí, Marta Nadal i Salvador Sunyer.