Imma Monsó: «No sabia res de la militància del meu pare»

Imma Monsó ahir jugava a casa. Gent de peu a la llibreria Caselles en la presentació del seu últim llibre, La mestra i la Bèstia (Anagrama). En aquesta novel·la ambientada a la Ribagorça ret homenatge a la generació dels seus pares i a la difícil època que els va tocar viure, entre els silencis de la postguerra i la brutal repressió franquista. De fet, descobrir que el seu pare havia ajudat republicans a passar la frontera va ser un dels detonants per escriure aquest llibre.

Severina, la mestra, és una nena molt monsoniana, molt especial, de qui la mare arriba a dubtar entre si és curta o superdotada. Als 19 anys arriba a Dusa (Vilaller) a exercir de mestra. 

Sempre he privilegiat la mirada del foraster perquè té alguna cosa especial. La meua mare no s’assembla en res a la Severina, era una dona molt extravertida, molt exuberant, però és cert que també ella va ser a exercir de mestra des de Girona fins a un poble de l’Alta Ribagorça. El que té de meravellós la ficció és que allunyant-te de la realitat arribes a una veritat més profunda. També està novel·lada la història del meu pare, que no coneixia en absolut. L’expedient del seu consell de guerra sumaríssim em va deixar perplexa. No sabia res de la seua militància. La mare parlava molt i mai me’n va explicar res. Va ser un impacte.

De nou és un llibre que reivindica el valor de la paraula.

També m’importa la llengua, com sona. He intentat respectar el ribagorçà en els diàlegs. És una variant que tinc molt a dins. Tot i així, era compromès perquè és una llengua de frontera i no hi ha una gramàtica fixada, però m’hi va ajudar la meua família i l’expert en dialectologia Ramon Sistac. El ribagorçà té una sonoritat gairebé mineral, ancestral, que s’avé amb el caràcter de la muntanya, més sobri.

Per primera vegada, s’allunya de l’època contemporània.

Ha estat gratificant i consultar l’hemeroteca ha estat fins i tot divertit, però és cert que topaves amb dubtes sobre si un objecte s’utilitzava en una època concreta. De tota manera, hi ha història i hi ha un rerefons polític, però ni és una novel·la històrica ni és política. M’interessava més explorar l’aprenentatge que fa la Severina, com de manera molt gradual va resolent enigmes que no aconsegueix entendre de petita.

Qui és la Bèstia?

És algú que compta amb un atractiu sense paraules. És aquesta fascinació que exerceixen algunes persones a les quals ho perdonem tot. La Severina, que li agrada posar paraules a tot, no pot descriure aquest atractiu que la té fascinada a ella i a tot el poble, perquè la Bèstia és una espècie de patrimoni eròtic de Dusa.