Juan Cal: "No hi ha un 'thriller rural', sinó un gènere negre fora de Barcelona"

El periodista i escriptor Juan Cal, que acaba de publicar Crim al bancal, evita l’etiqueta de ‘thriller rural’ per englobar les novel·les negres que s’esdevenen fora de l’àrea metropolitana de Barcelona, mentre reivindica “la literatura negra d’uns autors i editorials que no tenen la seua base a la capital”.

En una entrevista amb Efe Cal (Pontevedra, 1956) diu que no és “gaire partidari de l'accepció ‘thriller rural’ perquè, crec, no explica amb precisió de quin tipus de literatura parlem”, i en aquest sentit avisa que Crim al bancal (Pagès editors), pot confondre el lector perquè a la novel·la “només apareix un pagès, el que troba el cadàver al primer capítol.”

“El que sí que hi ha a Catalunya –precisa– és una literatura negra, en diferents tonalitats, que no tenen la seua base en les editorials de la capital i els autors de les quals resideixen fora de l’àrea metropolitana”, uns escriptors que han irromput amb “un gènere poderós en llengua catalana, amb una varietat de registres lingüístics, temàtics i geogràfics molt interessants.” En aquest sentit, recorda Cal que ningú no es pregunta “si les novel·les de Jo Nesbo són rurals perquè passen a petits pobles de Noruega, només si són bones o no”.

Entre els autors catalans que destaca Juan Cal en aquest corrent extra de la capital cita el lleidatà Emili Bayo, els llibres del qual “són absolutament canònics en el cultiu del gènere”, o la tarragonina Sílvia Mayans, “que ofereix un toc ‘ebrenc’ a històries que podrien passar a Cornellà. Més enllà de la inicial aparició en una parcel·la amb pomeres d’un poble de Lleida d’un primer cadàver calcinat, “Crim al bancal” inclou els protagonistes habituals del gènere: periodistes, policies, advocats, fiscals, terroristes, polítics, delinqüents o prostitutes, una constel·lació de personatges que es mouen entorn de la investigació sobre la persona morta i les sospites de la implicació en el crim d’una trama corrupta.

Amb un estil àgil, en el qual els diàlegs estructuren la carcassa de la novel·la, amb moments de cert dramatisme i altres de to distès en el qual destaquen els comentaris irònics, la novel·la reflecteix també els canvis socials i aborda aspectes com l’abús del poder polític, econòmic o de gènere.

En la història hi ha abundants referències culinàries i a autors que van traslladar aquests coneixements a les seues pàgines, com Josep Pla i Manuel Vázquez Montalbán, a qui Juan Cal considera “amb diferència, el més gran dels escriptors espanyols de literatura policíaca, a més de gran poeta, periodista i assagista”.

UNA MIRADA “MONTALBANIANA”

“Quan em vaig plantejar començar Crim al bancal, el primer pensament va ser imaginar com l’hauria escrit Vázquez Montalbán, però sense Carvalho, Biscúter o Charo, encara que amb personatges que d’alguna forma fossin deutors seus. Per descomptat, la gastronomia, els llibres, els plaers de la vida, són la conseqüència d’aquesta mirada “montalbaniana de la literatura”, admet Cal.

A la novel·la, Juan Cal, que ha dedicat la major part de la seua vida professional al periodisme, dins del diari SEGRE, on ha ocupat tots els càrrecs, radiografia el treball dels corresponsals a províncies dels diaris de la capital, des de la seua disponibilitat a les seues precàries condicions laborals. “Aquesta situació, malgrat els innegables avenços en matèria de protecció laboral, continua existint en alguns casos, com els corresponsals ‘de comarques’”, assenyala, al qual se suma que “als mitjans de Barcelona, com als de Madrid, amb prou feines els interessen les històries que passen a més d’un quilòmetre de la redacció. Tret que es tracti d’un crim sinistre i truculent”.

PREOCUPAT PER LES ‘AMENACES’ PER AL PERIODISME

Cal considera que la seua mirada no és la d’un assagista o analista, “sinó d’un professional preocupat per les amenaces del periodisme contemporani: les notícies falses, les xarxes socials, l’excessiva pressa, la precarietat laboral o la competència de plataformes que no compleixen amb els mínims requisits de rigor i veracitat”.

Amb una trajectòria a SEGRE en la qual “he fet de tot”, des de cap de fotocomposició a redactor, coordinador del suplement de cultura i director, explica que la seua passió “sempre ha estat escriure, explicar històries a la gent, exercir amb responsabilitat un ofici que, per tractar-se d’un servei públic, s’ha d’exercir amb tot el respecte del món envers el lector, i envers la veritat”.

Autor de tres novel·les en castellà, Crim al bancal suposa el debut de Cal en llengua catalana, una decisió que l'autor va prendre després d’escriure o editar articles i reportatges en català des de fa 40 anys i que suposava “un repte personal” per “demostrar-me que el meu català era també prou ric i variat com per afrontar una història de cent quaranta mil paraules”.

La novel·la està plena de moments en els que sonen cançons de blues, soul o rock de cantants o grups com Grateful Dead, Janis Joplin, Lou Reed, The Allman Brothers, Cream, Buddy Guy, JJ Calada o Jefferson Airplane, entre altres, “la banda sonora d’una generació, la que va viure la lluita contra el franquisme, contra la guerra del Vietnam i altres causes semblants”, explica Cal. “Els qui desitgin sentir-la, que sàpiguen que hi ha a Spotify una llista musical amb el nom "Crim al bancal", revela l’autor.