Mor als 88 anys l'escriptor japonès i Nobel de Literatura Kenzaburo Oé

L’escriptor japonès i Premi Nobel de Literatura Kenzaburo Oé va morir durant la matinada del dia 3 de març per causes naturals, segons va anunciar aquest dilluns la seua editorial nipona, Kodansha. En un comunicat l’editorial va demanar que no s’entrevisti per respecte la família, que ja ha fet un funeral en la intimitat, i va indicar que pròximament hi haurà una cerimònia pública.

Oe va nàixer en la prefectura d’Ehime (sud-oest del Japó) el 1935 al si d’una família les dones de la qual s’havien dedicat tradicionalment a tasques de narració sobre esdeveniments i històries de la regió, inclosa la seua àvia, coneguda pels seus relats antinacionalistes. Quan l’autor tenia sis anys, va arrancar la Segunda Guerra Mundial, que es va portar al seu pare i va inculcar valors democràtics en el jove Oe i el va portar a mudar-se del seu petit llogaret a la capital, on estudiaria literatura francesa a la Universitat de Tòquio.

Oé va estudiar literatura francesa a la Universitat de Tòquio i va guanyar el premi Nobel el 1994, convertint-se en el segon autor japonès en aconseguir aquest reconeixement. L’autor va fer el seu debut literari amb el text "Un trabajo extraño" (1957) i poc després, el 1958, va escriure "La captura", que li va valer el premi Akutagawa, considerat el més important entre escriptors joves a l’arxipèlag, quan tenia tan sols 23 anys. La seua primera novel·la, "Arrancad las semillas, fusilad a los niños" va arribar el 1958 de la mà de la seua editorial habitual, Kodansha, i narra la tragèdia de la guerra des d’una perspectiva rural, un reflex dels seus anys d’infància i amb influències d’autors modernistes de l’època com Jean-Paul Sartre.

El 1964 i després del naixement del seu fill Hikari -ara compositor-, amb una deformitat cranial i discapacitat mental, Oe escriu "Una cuestión personal", que es convertiria en una de les obres més destacades de la seua literatura, a més d’una de les més personals.

El seu salt a la fama es produiria de la mà de "Cuadernos de Hiroshima" (1965), un relat del seu viatge a aquesta ciutat del sud del Japó el 1963 i anys posteriors a fi d’entrevistar les víctimes del bombardeig atòmic de 1945. Més tard, el 1970, també va publicar "Cuadernos de Okinawa", un quadern de viatge on Oe narra trobades amb els residents d’aquest conjunt d’illes del sud del Japó, i qüestiona les condicions de vida en aquesta regió i el poder exercit pel govern central sobre la mateixa i l’ocupació nord-americana. A partir de llavors, la seua literatura pren dos vessants: d’una banda, una crua narració de la paternitat quan es té un fill amb discapacitats i per una altra, el reflex de la societat japonesa i la vida a les ciutats després de la guerra.

El 1994, Oe es va convertir en el segon autor japonès a guanyar el premi Nobel de Literatura, després de Yasunari Kawabata, i en reconeixement a la seua "força poètica i capacitat de crear mons on es condensen la vida i el mite per proporcionar una imatge desconcertant de la situació humana actual", segons l’organització.

A més del Nobel el 1994, l’escriptor va ser guardonat amb altres premis de prestigi com el de Literatura a la Universitat de Tòquio en 1957 i l’Akutagawa el 1958, considerat el més important entre escriptors joves a l’arxipèlag, quan tenia tan sols 23 anys.

Escriptor i activista de la dignitat humana

A més de ser un dels escriptors de postguerra més reconeguts Oé va exercir com a ferm defensor del pacifisme i com a activista antinuclear després del desastre de Fukushima. Oe va escriure també articles en diaris i revistes sobre la situació nuclear a què s’enfronta el Japó actual i va participar activament de diversos grups en contra d’aquest tipus d’energia.

En dècades recents, l’autor també va encapçalar un moviment cívic per recollir firmes a fi d’eliminar les plantes nuclears després del terratrèmol i tsunami de 2011 que va devastar el nord-est del país i va provocar la crisi nuclear de què encara s’està recuperant."Repetir l’error exhibint, a través de la construcció de reactors nuclears, la mateixa falta de respecte per la vida humana és la pitjor traïció possible a la memòria de les víctimes d’Hiroshima", va escriure Oe en un article per a la revista nord-americana The New Yorker, datat 10 dies després del desastre.

El 2004, també va fundar l’Associació de l’Article 9, un grup pacifista que demanava al Govern japonès de renunciar a emprendre accions bèl·liques sota cap context. Segpms Kodansha, Oe va morir durant la matinada del dia 3 de març per causes naturals, i la seua família ja hauria dut a terme un funeral privat a l’espera que es faci una cerimònia pública en el seu record.