CINE FESTIVAL
Alba Cros exhibeix a Màlaga “retrats reals” de lesbianes
La cineasta lleidatana presenta al festival el documental 'Alteritats' || Codirigit amb l'andorrana Nora Haddad
La cineasta lleidatana Alba Cros (Puigverd de Lleida, 1991) i l’andorrana Nora Haddad Casadevall (Andorra la Vella, 1991) retraten al documental Alteritats diverses històries “reals” de lesbianes de diferents generacions que viuen a Catalunya i que les dos directores afirmen que no estan representades ni presents en les històries que veuen en el cine. De fet, la cinta reivindica “vides possibles que existeixen”. Ambdós van presentar dilluns passat Alteritats al Festival de Màlaga, on forma part de la secció oficial a competició.
El documental va sorgir de les dos directores “com a lesbianes i cineastes”. Van començar al principi a gravar i rodar amb les seues amigues amb l’objectiu d’explicar la identitat lesbiana. Amb el pas del temps, van obrir el càsting i van veure que encara podien anar més lluny i de forma més àmplia.
“Vam estar un any parlant amb molta gent, i una ens portava a l’altra i escoltant històries vam veure quines encaixaven més amb el nostre desig cinematogràfic”, va explicar Cros. La cineasta lleidatana va debutar el 2015 amb la pel·lícula Les amigues de l’Àgata, un treball al costat de les seues companyes a la Universitat Pompeu Fabra Laura Rius, Laia Alabart i Marta Verheyen, que va acabar nominada en els Premis Gaudí, i des d’aleshores ha rebut distincions en festivals de cine. Cros va assegurar que a Alteritats volien retratar vides possibles que existeixen i que no han vist mai en el cine: “D’adolescent m’hauria agradat veure aquestes vides possibles de veritat en el cine i no pensar que ser lesbiana és molt dur.” Va afegir que “és un documental de vida i vivències”.
Així mateix, va destacar que és un documental polític, però també un film que té la intenció de comunicar i que hi hagi “vida i sigui quotidià dins de la normalitat”.Per la seua part, Haddad va comentar que una de les idees del documental era “trencar amb aquest prejudici que aquests temes poden ser complexos per a la gent normativa i heterosexual perquè hi ha un temor a comprendre allò aliè perquè no s’entén”.