«El personatge de Martirio m'ha permès conservar la intimitat»

Unes ulleres de sol i una pinta li van servir a Maribel Quiñones per iniciar el 1986 una etapa en solitari amb el nom artístic de Martirio. Un autèntic personatge que va sobresortir en plena dècada de la moguda madrilenya, però que des de llavors ha sabut sempre convertir-se en un pont entre cultures, fusionant copla andalusa, flamenc, bolero, jazz, tango, rock.. Dimarts complirà 69 anys i no para de reinventar-se. Com al projecte Enredadas, amb el qual dijous (21.00 h) inaugurarà a la Llotja de Lleida la nova edició del festival Músiques Disperses.

En la seua carrera musical ha col·laborat amb nombrosos artistes. Com va sorgir aquest singular quartet femení, Enredadas?

Fa molts anys que conec Uxía, una artista que en sap molt, del folklore espanyol, portuguès i brasiler. Una autèntica mestra. Em va trucar per explicar-me que se li havia ocorregut aquesta idea. Al final, les quatre ens hem fet carn i ungla perquè tenim molt en comú: la investigació de la cultura popular, la llibertat per bandera –mai ens hem venut ni comercialitzat–, el respecte per les arrels i les ganes de fer coses noves. Ens uneix el carinyo i l’admiració mútues.

Què destacaria de les altres tres components d’Enredadas?

Carmen París és una amant de la jota, canta i toca el piano i és una gran estudiosa del folklore. Assegura que de la jota surt tot! És una artista molt valenta. Uxía és una mestra de la música popular gallega, portuguesa i també brasilera. És la generositat feta dona. I Pedreira és una bomba a sobre de l’escenari, una gran pandereteira amb un gran sentit de l’humor. Fa goig treballar amb ella, em diverteixo molt.

L’espectacle és una suma o una fusió de quatre artistes?

De tot una mica, amb actuacions soles o a duo, passant de jotes a alalás i de coples a sevillanes, tot basat en la música popular i també en la poesia, amb textos de Lorca o Rosalía de Castro. També amb algunes cançons pròpies de cada una, i amb dos grandíssims guitarristes que ens acompanyen. A més a més, el públic veurà un escenari que sembla una cerimònia de meigas bones, visualment meravellós. Encara que siguem de llocs diferents, compartim creativitat i compromís amb la música. Perquè les fronteres les posa l’home, però la terra és la mateixa!

Com es va inventar el personatge de Martirio?

Als anys vuitanta hi havia una explosió de llibertat, de color, d’estètica i imatge. Sempre m’han agradat el rock i la copla, i em va semblar que lluir una pinta tan tradicional tenia molt de creativitat, de kitsch per a una folklòrica underground. I les ulleres de sol perquè molts rockers les portaven. Va ser una barreja de tradició i avantguarda que, això sí, m’ha permès conservar la intimitat.

Pel carrer és un plaer ser anònima. I el nom de Martirio va venir perquè de petita sempre vaig admirar els màrtirs, gent que va donar la vida pel que creia. Com que llavors el món de la copla era molt tancat i jo creia en la renovació, em va semblar un nom cridaner i lorquià.

Gairebé es va convertir en ‘màrtir’ en un xou a Tàrrega el 1988.

Sí, un grup de gent volia boicotejar el concert, i vaig actuar amb la Guàrdia Civil! Fins i tot em van defensar artistes com Núria Feliu. Bé, va ser anecdòtic. En una visita a Lleida vaig descobrir els gegants i capgrossos i els castellers. I vaig menjar magníficament!

El MUD, amb set concerts més fins diumenge

El festival Músiques Disperses MUD oferirà uns altres set concerts més. Dijous, el sextet multicultural femení Las Karamba actuarà a l’Espai Orfeó (22.00).

Divendres: Socunbohemio (Espai Orfeó, 20.30) i Kumbia Boruka (Cafè del Teatre, 22.30). Dissabte: DJ (12.00 i 14.00) i Patricia Atzur (13.00) a Grans Records; Pau Vallvé (Escorxador, 20.00) i Baiuca (Cafè del Teatre, 22.30). I diumenge: Nick Mulvey (Cafè del Teatre, 20.00).