Andreu Claret novel·la la vida del seu pare, l'home que va 'alliberar' Barcelona el 1962

La nit de Sant Esteve del 1962, l’alcalde franquista de Barcelona Josep Maria Porcioles va utilitzar el comodí de la trucada. Una nevada històrica havia col·lapsat la capital catalana. Andreu Claret Casadesús, fill d’un rabassaire de Súria, amic de Lluís Companys, de Pau Casals o de Pompeu Fabra i militant d’Esquerra Republicana, va rebre l’insòlit encàrrec d’acudir amb les seues màquines llevaneu a alliberar la ciutat del caos. Insòlit perquè Claret era un exiliat buscat pel règim que el requeria. Va ser un personatge de novel·la. I ara ho és literalment.

Andreu Claret Serra, periodista i escriptor, va guanyar el premi Ramon Llull amb París érem nosaltres (Columna), un llibre en el qual converteix la història d’amor dels seus pares en material literari. “No volia escriure una biografia”, subratlla, sinó indagar “en els seus silencis. I fer un retrat d’una generació a la qual la guerra va truncar les seues vides”.

“L’exili s’ha mitificat, però era un ambient tòxic” que xocava amb la determinació positiva del seu pare, un jugador de billar que en una carambola va arribar a dirigir un circ a França.