Una norantena de persones analitzen els principals reptes de país per fer un nou Congrés de Cultura Catalana en dos anys

Una norantena de persones provinents del món acadèmic i de diversos moviments socials dels Països Catalans han participat aquest dissabte a Barcelona en una jornada per començar a marcar el camí per fer un Nou Congrés de Cultura Catalana d'aquí a dos anys. L'esdeveniment, que es va fer entre el 1975 i el 1977 per analitzar l'estat de la cultura catalana a la fi del franquisme, tornarà gairebé mig segle després arran del "desencís, el sentiment de desànim i la voluntat d'avançar cap a la plena sobirania de gran part de la població". Agustí Alcoberro, president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, ha explicat en declaracions a l'ACN que espera que el nou congrés permeti arribar a un "ampli consens de país".

La jornada ha arrencat a quarts d'onze del matí a l'escola del Treball de Barcelona i ha acabat a les dues del migdia. Durant tot el matí els assistents han participat en diversos debats en què s'ha analitzat com ens mantenim, com ens comuniquem, com ens cuidem i com ens cohesionem amb la voluntat de dibuixar els principals reptes als quals el país s'enfrontarà en els pròxims anys.

Alcoberro ha considerat que "el moment en què vivim és prou important perquè ens aturem a reflexionar" per "saber on som i cap a on volem anar". "L'anterior congrés va néixer a la fi del franquisme i es proposava el que havia de ser la nova Catalunya sorgida de la ruptura democràtica, avui hi ha un cicle polític que s'està esgotant", ha relatat. 

La llengua gairebé necessita entrar a l'UCI

El director del nou Congrés de Cultura Catalana, Esteve Plantada, ha afirmat que quan es va fer el primer congrés "hi havia una realitat social d'emergència com ara". "Hi havia uns reptes a superar que en part compartim ara", ha assegurat tot afegint que la globalització encara ho ha fet més complicat. "Ara tenim el repte de com competim i com ens posicionem a escala global, en xarxes i en plataformes de distribució". "Als anys setanta la llengua necessitava una revifada, però ara necessita gairebé entrar a l'UCI", ha reflexionat tot subratllant que actualment "gairebé és impossible veure una pel·lícula doblada al català".

La primera pedra del nou Congrés

La jornada d'aquest dissabte pretén ser la primera pedra del nou congrés, que previsiblement es farà d'aquí a dos anys. Prop d'un centenar d'especialistes de diverses temàtiques i persones vinculades a moviments socials han treballat durant tot el matí per dibuixar els grans eixos del nou Congrés de Cultura Catalana.

El Congrés de Cultura Catalana, celebrat entre 1975 i 1977, va significar un punt d'inflexió en els ànims d'un país i una cultura que havien restat ofegades al llarg de quaranta anys de dictadura franquista. Tenia com a objectius principals la normalització de la llengua catalana i la defensa dels drets de les persones i de la cultura catalana, entesa com la cultura pròpia dels Països Catalans. El congrés es va dedicar a analitzar l'estat de la cultura catalana, en tots els seus àmbits. Va analitzar des de la llengua fins al dret, de l'agricultura a la indústria, de les arts plàstiques fins a l'ordenació del territori.