ART CONTEMPORANI
La fàbrica Lear, peça de museu
El Macba exhibeix una obra inspirada en el tancament de la planta de Cervera el 2002 || Una instal·lació artística que inclou portades de SEGRE de l'època
Intenció poètica és el títol de l’actual exposició temporal del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba) –oberta al públic fins a mitjans del 2024–, en la qual la pinacoteca ofereix una aproximació a la seua col·lecció des de la perspectiva d’obres adquirides en els últims anys en diàleg amb altres dels fons propis i també en préstec. En una de les sales del museu barceloní destaca la instal·lació La balada de Lear, una peça inspirada en el polèmic tancament de la fàbrica Lear de Cervera el 2002, que va deixar al carrer gairebé 1.200 treballadors i va suposar un gran cop a l’economia de tot el pla de Lleida (vegeu el desglossament). Aquesta obra va ser creada el 2009 per l’artista de Mataró Octavi Comeron (1965-2013) com una de les tres peces de la seua denominada Trilogia postfordista, amb les quals va reflexionar sobre les formes de treball en el capitalisme avançat.
El Macba la va adquirir l’any 2014, un any després de la mort d’aquest artista visual, assagista, docent i impulsor de múltiples projectes col·lectius. Algunes de les seues obres també es van exhibir uns anys abans al Centre d’Art Contemporani la Panera de Lleida. En el muntatge artístic sobre Lear domina el blau marí en al·lusió al color de la granota dels obrers, i destaquen tres taules expositores en les quals l’artista mostra diverses portades de SEGRE de l’època, com a testimoni del ressò mediàtic que va tenir el tancament de la planta fa ara dos dècades.
A més a més, al·ludint a la identificació entre temps de vida i temps productiu, un comptador que s’activa a cada nova presentació de la instal·lació va sumant segons tant de dia com de nit.
La primera gran deslocalització multinacional
El 8 de febrer del 2002, Lear va anunciar als seus 1.173 treballadors que tancava la fàbrica de Cervera, dedicada a elaborar diversos components per al sector de l’automoció i una de les indústries més grans de les comarques de Lleida. La decisió de la multinacional, que va afectar greument l’economia de tot el pla de Lleida, va provocar mesos de mobilitzacions i protestes contra el tancament.