La collita més prolífica a Ponent

Els presagis més pessimistes a causa de la sequera implacable que estan patint sobretot els cultius de Lleida auguren que aquest any no hi haurà collita. Curiosament, la collita literària de Ponent ha estat aquest any de les més prolífiques que es recorden. Una trentena llarga d’autors lleidatans arriben a la cita de Sant Jordi amb novetat sota el braç, un autèntic rècord de propostes que converteix en tasca prou difícil la tradicional quiniela periodística per endevinar quin serà el títol més venut en aquesta diada dominical.

Entre tots destaca el nom de Josep Vallverdú, en plena celebració de l’any del seu centenari. L’escriptor segueix en plena forma als seus gairebé 100 anys (els complirà al juliol) i presenta també novetats en el gènere poètic, el que més ha conreat en aquests últims anys (vegeu el desglossament inferior).

Aquí destaquem alguns dels noms propis d’escriptors de Lleida que, segurament, seran protagonistes en les parades de Sant Jordi. Així, Maria Barbal, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, continua d’actualitat amb la seua última novel·la, Al llac, ambientada al pantà de Sant Antoni del seu Pallars Jussà natal. Més actual arriba a la citació literària la poeta Àngels Marzo, el poemari de la qual, El rastre nival, acaba de ser distingit amb el Premi de la Crítica Serra d’Or.

Un dels títols lleidatans més venuts en aquesta setmana prèvia de Sant Jordi ha estat A la recerca de l’obra perduda, les aventures de l’historiador de l’art Albert Velasco en els seus anys d’investigació del patrimoni. En el gènere negre, val a destacar l’aposta de l’escriptor i periodista Juan Cal, Crim al bancal, la seua primera novel·la en català. Tot un clàssic com Pep Coll participa en la diada amb la seua nova novel·la, La llarga migdiada de Déu, una història sobre l’èxode jueu a través del Pirineu. També torna al Pirineu, en aquest cas a l’Alta Ribagorça, Imma Monsó, amb La mestra i la bèstia.

En canvi, Emili Bayo viatja fins al delta de l’Ebre per ambientar la seua nova proposta literària, Després de la tempesta. I Francesc Serés s’atreveix a analitzar els últims anys del procés a Catalunya en La mentida més bonica. Antoni Gelonch, Ferran Sáez, Albert Llimós, Raül Garrigasait, Pere Rovira, Txema Martínez i Mercè Ibarz seran altres noms propis del dia.

El Delta, protagonista de l’obra de Bayo

Emili Bayo presenta Després de la tempesta (La Magrana), una història de relacions humanes i secrets familiars ambientada al delta de l’Ebre, just després del temporal Gloria el gener del 2020, que va provocar grans destrosses en aquesta àrea de la costa tarragonina. En aquest sentit, el delta es converteix “en un personatge més de la novel·la”. “L’obra, amb tres personatges de diverses generacions, és una reflexió sobre la relació amb els altres”, va explicar l’autor.

Monsó ‘torna’ a la Ribagorça familiar

L’escriptora Imma Monsó explica a la seua novel·la La mestra i la bèstia (Anagrama) la història d’una jove professora del Pirineu que surt de la closca a començaments dels anys seixanta, en part a causa de la particular educació que ha rebut de la seua mare a casa, que no ha anat mai a l’escola. Sense arribar a ser una obra autobiogràfica, Monsó va construir aquest relat a partir dels seus records i de la seua imaginació sobre uns anys en un petit poble del Pallars, com el Vilaller del seu pare.

Cal salta a la novel·la negra en català

L’exdirector executiu de SEGRE, Juan Cal, s’estrena en el gènere negre amb Crim al bancal (Pagès Editors), la seua quarta novel·la i la primera que escriu en català. Amb aquesta nova aventura literària, Cal espera iniciar una trilogia, de la qual ja té llesta una segona entrega. Aquest llibre, que denuncia la corrupció i els tractes de favor que han tingut lloc en les institucions catalanes durant molts anys, s’inspira en la realitat política de la demarcació lleidatana.

Una novel·la sobre el desencant del procés

Francesc Serés retrata en La mentida més bonica (Proa) el desencant independentista a través de dos professors de secundària que, una vegada jubilats, afronten el desengany que viuen ells i el seu país. Se senten tan enganyats que, per primera vegada, no aniran a la pròxima gran manifestació convocada. És una novel·la valenta i honesta sobre una realitat dura d’acceptar, i és que “les promeses que ens van fer van quedar en res i han deixat un paisatge erm”, va afirmar l’autor.

L’èxode dels jueus a través del Pirineu

El novel·lista Pep Coll relata en La llarga migdiada de Déu (Proa) una ficció basada en fets reals, l’odissea d’uns adolescents jueus en els anys 40 del segle passat per fugir de la barbàrie nazi a través del Pirineu. El títol del llibre, que Editorial Planeta ha publicat també en castellà, respon a la desolació que experimentaven els jueus durant l’Holocaust quan se sentien abandonats per Déu. “La llarga migdiada és l’Holocaust”, va assenyalar l’autor lleidatà.

Un salt a la maduresa humana i intel·lectual

El rastre nival (Pagès Editors) és el quart poemari de l’escriptora de Barcelona establerta a Lleida Àngels Marzo. Un llibre en què deixa enrere l’època d’aprenentatge i fa el salt directe cap a la maduresa humana, intel·lectual i artística, segons explica el poeta Sam Abrams. Amb aquesta obra, que planteja una espècie d’història de la humanitat en un centenar de pàgines, com fotos fixes que es van movent, Marzo acaba de rebre aquest any el Premi de la Crítica Serra d’Or.

Les vivències d’un investigador de l’art

Albert Velasco, doctor en Història de l’Art per la UdL, dona a conèixer en A la recerca de l’obra perduda (Pòrtic) les investigacions al llarg de la seua carrera com a historiador de l’art. En ell exerceix de cronista d’una vintena de casos que ha viscut, amb l’objectiu de divulgar la tasca dels especialistes en aquesta branca de les ciències socials. Entre aquestes, destaca com va descobrir una ampolla de vidre persa, un enfrontament amb la policia en un museu i la declaració en un judici.

Barbal retorna amb ‘Al llac’ al seu Pallars natal

Maria Barbal torna al seu Pallars natal amb Al llac (Columna), una història ambientada en el pantà de Sant Antoni de Talarn en els anys seixanta i setanta del segle passat. En aquesta història, l’escriptora de Tremp narra “els dies lluminosos de la infància i els records” d’un grup de familiars i amics que van al llac a passar els diumenges d’estiu fins que pateixen un incident que els sacseja i que suposarà el pas de la infància a l’adolescència d’una de les filles.