Aventures de guerra i exili

Com va succeir en tantes famílies, a la del lleidatà Òscar Sarramia no es va parlar mai de la Guerra Civil. Fins que fa uns quants anys, en ple dinar de Nadal, el cosí de la seua mare va revelar una sorprenent història de qui va ser el seu pare, Guillem Mas. Nascut a Alcarràs, el 1936 es va allistar a la Columna Durruti i va partir a la guerra.

I durant els següents quinze anys va viure un periple sorprenent entre combats, camps de concentració, fugues i fins i tot mariner de contraban a Casablanca a bord del Caprice des Dieux. L’il·lustrador Òscar Sarramia va saber immediatament que aquella història d’un familiar seu mereixia ser coneguda. El resultat s’ha traduït en una exposició amb una quarantena de dibuixos, alguns de gran format, que pot visitar-se al Centre Cívic Urgell de Barcelona fins al 20 de juliol.

“La idea és que pròximament també pugui exposar les il·lustracions a Lleida”, va explicar ahir a SEGRE sobre un projecte per al qual “ja m’han trucat algunes editorials per convertir-lo en una novel·la gràfica”. Guillem Mas era el germà d’una àvia de Sarramia. “Va tornar a Alcarràs el 1951 lluint un elegantíssim vestit blanc, com els actors de l’època.

La gent pensava que tornava ric d’Amèrica”, va comentar el dibuixant lleidatà. Res més lluny de la realitat. En el seu exili després de la Guerra Civil va passar pel camp de concentració d’Argelers, va fugir a Marsella per embarcar-se a l’Argentina, però es va equivocar de vaixell i va acabar a Algèria, on van tornar a empresonar-lo.

Traslladat cap al Marroc a bord del tren transsaharià, Mas es va escapar de nou i va acabar a la Casablanca del govern francès de Vichy, col·laboracionista amb els nazis. “En aquella primera meitat de la dècada dels anys 40, va viure a la Casablanca que va inspirar la famosa pel·lícula de Humphrey Bogart i Ingrid Bergman”, va destacar Sarramia. I com no podia ser de cap altra manera –com es reflecteix en aquest mític film–, Mas va sobreviure amb l’ofici de l’època, el contraban.

Va arribar a comprar un vaixell de pesca, el Caprice des Dieux, que dona nom a l’exposició, amb el qual fins i tot va navegar fins a Còrsega. “No sabem què va passar, però va ser capturat com a polissó en un vaixell que anava a Amèrica, i fins i tot sentenciat a mort, però va tornar a escapar-se”, va comentar Sarramia. La història oficial és que va obtenir un visat a Tànger per tornar a Barcelona i d’allà al seu Alcarràs natal el 1951, on va muntar una ferreteria, que els descendents mantenen activa.

Guillem Mas va morir fa poc més de vint anys, però Sarramia n’ha immortalitzat ara les aventures de guerra i exili, de les quals “podria fer-se una pel·lícula”.