EXPOSICIÓ INAUGURACIÓ
L'Arxiu de la Catedral exhibeix joies en paper des del segle XII
Dotze documents històrics, datats en cada un dels dotze mesos de l'any
Responsables de l’Arxiu de la Catedral de Lleida, ahir davant d’un dels llibres i documents de la mostra.
Com és habitual cada any, l’Arxiu de la Catedral de Lleida celebra el 9 de juny el Dia Internacional dels Arxius amb portes obertes i una exposició amb algunes de les joies en paper i pergamí que atresora. En aquesta ocasió, el públic pot contemplar dotze documents singulars, datats cada un en un dels dotze mesos de l’any, des del més antic, del 1149, fins al més modern, del 1897. L’exposició Kalendari i mes va obrir ahir les portes i podrà visitar-se també durant la setmana que ve, de dilluns a divendres de 9.00 a 13.00 h.
Així, el visitant pot començar l’any d’aquesta mostra amb el fragment d’un incunable del segle XV, un almanac imprès el gener del 1495 que podria ser perfectament un antecedent del popular Calendari dels Pagesos, que s’edita a Catalunya des del segle XIX. Curiositats com aquesta se succeeixen mes a mes. Per exemple, un pergamí manuscrit del 30 d’octubre del 1149, acabada de conquerir Lleida als musulmans, en què es proclama la restauració al culte cristià del temple que s’alçava llavors al Turó, l’actual Seu Vella.
O un dels documents inclosos en el Llibre Verd, un dels còdexs medievals més importants de Lleida, entre el segle XII i el XIV. L’elegit per a l’exposició no és casual: una sentència del papa Innocenci III del maig del 1203 sobre els límits de les diòcesis de Lleida i d’Osca. Una opinió que fa poc més de 25 anys va quedar en paper mullat arran de la reordenació territorial dels bisbats de Lleida i Barbastre-Montsó, que va acabar originant també el litigi per l’art del Museu de Lleida.
Però en l’exposició també hi ha documents més mundans. Entre aquests, el manuscrit del visitador general de la diòcesi a la parròquia de Sant Joan de Lleida el 27 de març del 1597, en el qual es posa de manifest les penúries d’aquesta església en vestidures i ornaments religiosos; o una curiosa sol·licitud d’un tal Antonio Florento per optar a la plaça de manchador de l’orgue de la Catedral Nova de Lleida, el desembre del 1897, incloent-hi un certificat de bona conducta i de pobresa.D’altra banda, per tal de completar aquest viatge pel calendari de l’Arxiu de la Catedral, el visitant podrà jugar a intentar completar les frases d’un text del registre de baptismes de la Seu Vella, del segle XV, escrit en un català molt diferent de l’actual.
