El compositor de sardanes més jove, de Solsona

Quan algú compleix 15 anys, el més habitual és que els seus amics li regalin un detall entre tots. Però això no va ser suficient per a Jordi Montanyà, que va decidir compondre la sardana Quinze primaveres per a una amiga, convertint-se així en el compositor més jove de Catalunya. “La veritat és que era la primera vegada que intentava compondre una sardana, abans havia fet pasdobles o valsos perquè ballessin els gegants a les festes, però això ha estat totalment diferent”, explica a SEGRE el jove.

Sense gairebé formació musical i de forma autodidacta, Montanyà va aprendre a compondre per a cobla gràcies al Tractat d’instrumentació per a cobla, escrit per Joaquim Serra el 1987. “He tardat com un any i mig a acabar la composició, sense gaire pressa. He hagut d’anar aprenent sobre cada instrument, ja que no són els mateixos que en una banda, però crec que el resultat final ha sortit bé”, apunta Montanyà.Amb el treball ja finalitzat, el jove assegura que espera que amb aquesta peça els seus amics i companys de l’escola s’atansin una mica més al món de la sardana, un gènere que diu que els joves veuen com una cosa arcaica encara que assegura que el tema CotixCoti de The Tyets és un pas endavant, malgrat que petit, per a l’evolució del gènere que espera que més gent s’atreveixi a fer, ja que “s’ha de mirar cap a nous horitzons sense por de barrejar músiques diferents”.

Quant al seu tema, està previst que s’estreni aquest 25 de juny i el seu somni és sentir-la en directe a la plaça Major de Solsona.

Montanyà va aprendre a compondre sardanes sense més ajut que llibres que va trobar per internet

“El Jordi no ens en havia dit res. Un dia es va aixecar i ens va dir que gravaria la seua sardana i la publicaria en un disc”, explica a aquest diari la Meritxell, la mare del jove compositor. De fet, no és la primera vegada que això succeeix i és que, segons la mare, en una altra ocasió Montanyà va instar els seus pares a anar a Berga a veure un ball de gegants i al finalitzar la música els va sorprendre dient-los que la cançó que havia sonat era seua.

“Com a pares estem molt orgullosos de tot el que assoleix. Esperem que això l’ajudi a confiar molt més en si mateix i a adonar-se que val molt”, assenyala la mare. “Tenim moltes ganes d’escoltar-la en directe, encara que no estic segura de si aquell dia seré capaç de ballar-la per l’emoció del moment”, assegura la Meritxell.