Roger Tarrés, establert a Lleida, Premi Llibreter per la saga 'Fills d'Èodhum': "En català, gairebé no existia el gènere fantàstic medieval”

El Premi Llibreter, que concedeixen cada any els llibreters catalans, va distingir la setmana passada en la categoria de literatura juvenil el primer volum de la saga Fills d’Èodhum, L’amenaça verda, de Roger Tarrés (Arbúcies, la Selva, 1993). Establert des de fa gairebé un any a Lleida –d’on és la seua parella–, Tarrés es va mostrar “sorprès molt agradablement” per l’aposta que ha fet el Gremi de Llibreters per la seua primera novel·la. Físic de formació acadèmica, reconeix que “el meu treball està completament allunyat de la literatura, però de jove em va atreure la saga fantàstica Eragon, amb la qual no vaig poder parar de llegir, o els llibres de Harry Potter”.

Per això, “era inevitable” que acabés escrivint una obra fantàstica d’atmosfera medieval. I el més important, en català. “La majoria d’històries de fantasia i de ciència-ficció són traduccions; en català tenim obres de tots els gèneres però d’aquest n’hi ha molt poques”, assegura.

De la mà de l’editorial FanBooks, Tarrés va publicar la tardor passada el primer llibre de la trilogia Fills d’Èodhum, L’amenaça verda, ara recomanat pels llibreters. Aquesta passada primavera ja va sortir a la venda el segon episodi, Els cinc exèrcits, i de cara a la propera temporada de tardor-hivern arribarà a les llibreries el capítol definitiu, La fletxa blava. “Moltes vegades les sagues literàries solen fallar en la periodicitat a l’hora de publicar les històries.

Jo tenia clar que el ritme de publicació havia de ser ràpid, perquè els lectors no se n’oblidin”, afirma un escriptor que creu que “encara tinc molt a millorar, intentant crear històries dinàmiques i sense abusar de les descripcions”. I això que el primer volum supera les 500 pàgines i el segon se’n va a les 460. “Era conscient que el gruix del volum podia tirar enrere els lectors joves, però l’edició és molt atractiva, amb tapa dura, il·lustracions, un mapa en color sobre la geografia de la història i, al final, una completa guia de personatges per no perdre’s”.

Cada nom de lloc i de personatge en aquesta fantasia èpica té la seua raó de ser. “Els paisatges del Nord estan inspirats en el món nòrdic; els del Sud, en la Mesopotàmia; i les illes Fosques a l’oest, un lloc ple de boira, estan inspirades en el paisatge hivernal de Lleida”, revela Tarrés, “entusiasmat perquè molts adults, que compren el llibre per als seus fills, em diuen que ells també l’han llegit i els encanta”.