Vallverdú recorda els seus últims 52 anys a 'Mosaic de tardor'

Josep Vallverdú repassa els últims 52 anys de la seua vida en el relat memorialístic Mosaic de tardor (Proa), que inclou des dels anys 70 fins a l’actualitat i que plasma al seu torn una trajectòria personal i una història col·lectiva. Així ho va manifestar ahir, en la presentació del llibre a la llibreria Ona Barcelona, al costat de l’editor de Proa, Josep Lluch, i la comissària de l’Any Vallverdú, Carme Vidalhuguet, que firma el pròleg. A poc més de quinze dies de complir 100 anys, Vallverdú va recordar la seua primerenca afició per les paraules, fins i tot quan era un “nen amb accent lleidatà llegint Don Quijote sense entendre absolutament res”.

Va destacar que el 1949 va publicar la seua primera obra, una col·lecció sobre teatre de l’antiguitat; que el 1951 va començar a traduir l’anglès, que va aprendre de manera autodidacta; i que quan va debutar amb les novel·les d’aventures, que va aprendre a escriure a base de traduir-les per a Seix Barral, un editor li va recomanar que es “dediqués a una altra cosa”.Mosaic de tardor comença als anys 70, quan després de publicar la seua primera novel·la en català, El venedor de peixos (quan la “censura va afluixar”), Vallverdú va impartir classes a les Borges Blanques fins a la jubilació el 1988, i va remarcar que entre el 1970 i el 1980 va escriure 88 obres, entre llibres de producció pròpia i traduccions.Vallverdú, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i Medalla d’Or de la Generalitat, comença el relat memorialístic amb una carta que li va escriure l’expresident de la Generalitat i amic Jordi Pujol i repassa més de cinc dècades en què han passat “a Catalunya, Espanya i el món tantes coses”, com la mort de Franco, la Transició, la desaparició de l’URSS o la mort de Martin Luther King, va dir. També s’endinsa en aspectes personals com el dol per la seua primera dona i mare del seu únic fill, Eloi; en com als 89 va decidir tornar a casar-se perquè defensa que la capacitat d’estimar perdura; i en les seues preocupacions actuals, que són el medi ambient i la situació política: “No sortim del cul-de-sac en el qual ens hem ficat”, va afegir. Carme Vidalhuguet va assenyalar que el relat de Mosaic de tardor plasma el “Vallverdú més coetani” i la seua relació amb els escriptors Guillem Viladot i Gaziel i amb Sant Martí de Maldà, les Borges Blanques, Balaguer i l’Espluga de Francolí, i va reivindicar la prosa pròpia d’un filòleg de formació i la seua capacitat per expressar-se a través de la ironia i la crítica, “sense acritud però amb contundència”.