Andrea Trepat, actriu de Linyola: «Participar en 'Reina Roja' és un viatge apassionant»

La lleidatana Andrea Trepat (Linyola, 1986) protagonitza l’acabada d’estrenar La Paradoja de Antares, que pot veure’s a ScreenBox, i ja està immersa en Reina Roja, una sèrie d’Amazon Prime basada en la novel·la de Juan Gómez-Jurado.

‘Reina Roja’ és una de les sèries espanyoles més esperades. Què ens pot explicar?

Ha estat un canvi radical. La Paradoja de Antares ha estat un projecte humil amb un equip petit i sense finançament extern. Reina Roja, en canvi, és una superproducció basada en un supervendes de la literatura espanyola. Imagina’t l’experiència! 

Sap quan podrem veure-la?

Crec que encara no hi ha dates, estan encara amb els efectes i el treball de postproducció. És una sèrie amb molt de treball darrere i amb una fanbase molt important, de manera que cal cuidar tots els detalls perquè compleixi les expectatives de tots els que estan esperant-la.

Com ha estat la seua experiència a ‘La Paradoja de Antares’?

Ha estat un viatge preciós i un repte interpretatiu molt gran. Al principi, tenia por que el meu personatge pogués caure malament als espectadors, però crec que hem aconseguit un resultat amb què el públic estarà en tensió durant tota la pel·lícula.

La pel·lícula tracta del debat moral sobre triar entre la feina o la vida personal. En el seu cas, amb quina de les dos opcions s’identifica?

Abans prioritzava el treball sobre la vida social, però ara puc dir que soc afortunada i tinc temps per dedicar-lo als meus i disfrutar. Per exemple, abans d’aquesta entrevista he estat passejant amb la meua gosseta, que és un cadell, pel riu Segre. Fa uns anys potser no hauria tingut temps ni per tenir gos.

En aquest film, el seu personatge, Alexandra, una radioastrònom, rep un senyal sobre si hi ha vida a l’espai. Creu que és possible?

La veritat és que mai he investigat sobre això, però crec que l’univers és tan gran que ja, per simple probabilitat, hi deu haver algun tipus de vida. Potser no amb la nostra forma, però alguna cosa hi deu haver.

Va ser a l’Aula de Teatre de Lleida. Ha vist ‘El sostre groc’?

Sí, i a més conec personalment algunes de les protagonistes del documental i hi vaig coincidir a l’Aula. Em va semblar un exercici de valentia, però també em va sorprendre molt. Jo vaig coincidir amb el professor denunciat i no vaig viure aquestes situacions. Però sens dubte els dono suport i rebutjo aquest tipus de conductes que, per desgràcia, continuen estant a l’ordre del dia al nostre sector i en molts.

Sobre els seus inicis, un dels seus debuts davant d’una càmera va ser a Lleida Televisió, què en recorda?

Vaig participar dos estius en una secció del Tota Cuca Viu. Fa molts anys, però m’ha vingut el record ara mateix. 

Com veu que a Lleida ciutat només hi hagi un cine?

És una pena. Sempre he tingut la sensació que la programació cultural a la ciutat ha estat menys rellevant del que es mereix. M’encantaria que Lleida fos un lloc més reconegut culturalment.