Troben en una col·lecció privada suïssa sis pintures romàniques del Pirineu de Lleida perdudes des de fa 50 anys

Dos investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) han descobert en una col·lecció privada suïssa sis pintures romàniques d’esglésies del Pirineu de Lleida, de les quals de quatre es desconeixia la localització des de fa més de 50 anys i les altres dos eren inèdites per als historiadors.

La catedràtica Milagros García i el professor Juan Antonio Olañeta, ambdós investigadors del grup d’investigació Ars Picta, han identificat aquestes peces en una col·lecció que vol mantenir l’anonimat, ha informat aquest dimecres la UB en un comunicat.

Una de les peces és una imatge de San Gervasi que era original de l’església de Santa Maria de Cap d’Aran de Tredós, una de les esglésies històricament més importants de la Val d’Aran. Gran part de les pintures d’aquesta església es pot veure actualment al museu The Cloisters de Nova York, i els altres tres plafons trobats -dos apòstols i la representació del símbol cristià de la pau-- pertany a l’església de Sant Llorenç de Isavarre (Lleida). D’aquestes quatre obres es conserven imatges en el fons de l’Arxiu Mas de l’Institut Amatller d'Art Hispànic, però feia més de 50 anys que no se sabia on eren.

En canvi, els historiadors de l’art no sabien de l’existència de les altres dos peces trobades: es tracta de les representacions dels símbols de Sant Lluc i Sant Marc --el toro i el lleó, respectivament-- procedents de l’església de Sant Iscle i Santa Victòria de Surp.

A l’article que els investigadors han publicat a la revista 'Lambard: estudis d’art medieval’de l’Institut d’Estudis Catalans es mostra que el periple d’aquestes sis pintures es remunta al moment en què es van arrancar, als anys 40, i van ser adquirides pel col·leccionista suís Arthur Wilheim i als 60, després de la seua mort, es van dipositar al Museu d’Art de Basilea, que no va identificar de quines esglésies procedien les obres.

El 2008 van passar a formar part de la col·lecció privada en la qual es troben actualment, i els investigadors van sol·licitar al museu posar-se en contacte amb els propietaris actuals, dels quals van rebre un correu en el qual se’ls oferia la possibilitat de veure i fotografiar les peces.