Del Pirineu als Alps

Dos investigadors han descobert en una “excepcional” col·lecció privada suïssa sis pintures murals romàniques que a mitjans del segle XX van ser arrancades d’esglésies del Pallars Sobirà i la Val d’Aran. A quatre d’aquests fragments se’ls va perdre la pista fa més de cinquanta anys, mentre que dos eren totalment desconeguts. Milagros Guardia, de la Universitat de Barcelona, i Juan Antonio Olañeta, d’aquest mateix centre i de la Universitat de Lleida, han estat els historiadors de l’art que han identificat les obres.

Una de les peces és una imatge de sant Gervasi que era original de l’església de Santa Maria de Cap d’Aran de Tredós, un dels temples històricament més importants de la Val d’Aran. Els altres tres plafons (dos apòstols i la representació del símbol cristià de la pau) pertanyen a l’església de Sant Llorenç d’Isavarre, nucli de Sorpe. D’aquestes quatre obres es conservaven imatges en blanc i negre en el fons de l’Arxiu Mas d’Institut Amatller d’Art Hispànic, però se’n desconeixia el parador.

En aquesta col·lecció, que vol mantenir l’anonimat, els historiadors també van identificar unes altres dos peces completament desconegudes fins al moment: les representacions dels símbols de sant Lluc i sant Marc −el toro i el lleó, respectivament− procedents de l’església de Sant Iscle i Santa Victòria de Surp (Rialp). En un article publicat recentment a la revista Lambard, detallen tot el periple d’aquestes pintures, que van ser arrancades entre 1941 i 1953 per Josep Bardolet i Ramon Gudiol. Van ser adquirides pel col·leccionista suís Arthur Wilheim i a la dècada dels seixanta, després que morís, es van dipositar al Museu d’Art de Basilea, que no va identificar de quines esglésies procedien.

El 2008 van passar a formar part de la col·lecció privada en la qual es troben actualment.

A partir del 1919 es van arrancar moltes pintures que han anat a parar a museus i col·leccions a l’estranger

“Quan estàvem redactant una enciclopèdia del romànic del Pirineu vam veure que l’Arxiu Mas conservava imatges en blanc i negre de dos pintures de l’església d’Isavarre de les quals s’havia perdut el rastre fa cinc dècades. Es coneixia que havien estat per última vegada al Museu d’Art de Basilea i, després de posar-nos en contacte amb el conservador, vam rebre un correu del particular que les conservava ara i que ens convidava a veure-les. La nostra sorpresa va ser que, a part de les obres d’Isavarre, tenia quatre obres més, dos de les quals eren desconegudes fins a la data.

Vam determinar que, sense cap mena de dubte, procedien de l’església de Surp. Poder veure i fotografiar aquests plafons extraviats ens permet fer-ne una reconstrucció virtual, per fer-nos una idea fidedigna de com estaven col·locats”.