L'estrena de la rèplica del sepulcre del vescomte Àlvar d'Àger al monestir de les Avellanes ha animat les visites

Divendres es va complir un mes de l’estrena al monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes de la reproducció del sepulcre del vescomte Àlvar d’Àger, en un projecte de recuperació patrimonial sota el paraigua de la diputació de Lleida. Les visites a aquest edifici monumental de la Noguera s’han revifat des d’aleshores, amb molta gent que s’interessa i es retrata al costat d’una colossal obra funerària de gairebé 800 quilos entre la caixa sepulcral, les dos mènsules que la suporten i la peça superior amb l’escultura que tapa el conjunt. El sepulcre original, esculpit a cavall del segle XIII i el XIV s’exhibeix a l’altre costat de l’Atlàntic, a Nova York.

No obstant, aquesta rèplica calcada de l’original i amb un material que reprodueix de forma més que fidedigna la pedra de fa més de set-cents anys “ha provocat una notable atracció de visitants”, destaca el director del monestir, Robert Porta. “És una proposta interessant per revaloritzar el territori i per a la gent sense possibilitat de viatjar per veure els originals”, assenyala Porta. El projecte també ha reobert el debat sobre la idoneïtat de les còpies d’obres d’art, sobretot arran de la polèmica de l’art de la Franja del Museu de Lleida o la més llunyana en el temps del romànic de la Vall de Boí i altres punts del Pirineu de Lleida.

És el mateix cas que el del monestir de les Avellanes? El director del Museu de Lleida, Josep Giralt, ho té molt clar: “Incorporar còpies als museus només té sentit en clau didàctica o d’accessibilitat, però no tindria ni cap ni peus, per exemple, reproduir la caixa sepulcral de l’abadessa de Sixena que un jutge ha ordenat traslladar de Lleida al monestir oscenc.” Giralt afegeix que “estan molt bé els projectes del màping de Sant Climent de Taüll o dels sepulcres del panteó dels comtes d’Urgell a les Avellanes perquè tenen com a objectiu la dinamització d’un monument o d’un territori, però les còpies no poden ser en un museu, només en el cas que l’original es perdés”. També recorda el cas de la Mare de Déu de Saidí, que estava al culte durant dècades a l’església de Sant Llorenç de Lleida i que també va acabar enviada per força al museu de Barbastre. “Al final es va fer una còpia a escala de la talla religiosa per tornar a lluir a Sant Llorenç, però un temple no és un museu”, afegeix.També és de la mateixa opinió l’anterior directora de la pinacoteca i actual tècnica de patrimoni de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Montse Macià, que recorda una consideració de pes: “Les còpies de l’art de la Franja haurien tingut sentit si els originals es conservessin al Museu de Lleida i les rèpliques s’exhibissin a les parròquies d’origen de les obres, però al final aquestes han acabat en un lloc on mai abans no havien estat, al museu de Barbastre.

S’ha desvestit un sant per vestir-ne un altre.”Des de la Diputació, la seua vicepresidenta i alcaldessa d’Os de Balaguer, Estefania Rufach, afirma que “les rèpliques no tenen tant sentit als museus com als pobles, que podrien disfrutar així d’obres d’art perdudes o espoliades sense necessitat d’entrar en batalles judicials i guerres que fan mal a la cultura”. Rufach adverteix que “mai no s’ha de renunciar a reclamar els originals, però mentre no sigui possible comptar-hi, les reproduccions no deixarien nus els pobles”. En aquest sentit, la rèplica del sepulcre a Bellpuig de les Avellanes “obre un camí per poder tornar a disfrutar del que un dia es va malvendre o es va robar”, conclou Rufach.

El comte Ermengol X i els seus pares, Àlvar i Cecília

La fidedigna reproducció del sepulcre del vescomte Àlvar d’Àger ja llueix des de fa un mes en una capella lateral al costat del presbiteri de l’església del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, ocupant just l’espai buit que va deixar l’original, quan va ser venut l’any 1906 i que avui pot admirar-se a la seu The Cloisters del Metropolitan Museum de Nova York. Ara esperen el seu torn de rèplica els altres dos conjunts funeraris principals del denominat panteó dels comtes d’Urgell a Bellpuig de les Avellanes, els originals del qual també s’exhibeixen al museu novaiorquès: el del comte d’Urgell Ermengol X, germà gran d’Àlvar, i el sepulcre doble dels pares d’ambdós, Àlvar de Cabrera i Urgell i la seua esposa Cecília de Foix.